Tot indica que d'aquí a pocs dies hi haurà data i formulació concreta per a la pregunta òbvia. Aquest gest de la majoria del Parlament servirà per retornar el poder als ciutadans, que són els autèntics impulsors del procés de sobirania. Concretar la consulta és convertir-la en una realitat tangible que demostrarà, per la via dels fets, que es poden superar els entrebancs i els paranys -tant els superficials com els subterranis- que s'organitzen des dels poders de l'estat i dels seus corresponsals de l'establishment català. Pregunta i data és travessar les pors i les amenaces a partir de la lleialtat amb el mandat popular.

Anunciar el què i el quan ja és un gest de sobirania. El primer. I cal estar preparats perquè la reacció serà salvatge i anirà en un doble sentit. El poder madrileny amenaçarà amb la ruïna l'establishment català, a qui acusarà de no haver sabut aturar un procés que els començarà a semblar perillós de debò. Se'ls convocarà a consultes, un per un, i se'ls deixarà triar: covard o traïdor? Tots sortiran disposats a fer-se els valents. De l'altre cantó, hi haurà una campanya d'intimidació contra els sectors més desinformats i febles socialment. Espanya equivaldrà a pensions, prestació d'atur, serveis socials... I Catalunya serà el fred del carrer.

Però la realitat és tossuda. En general, tenim una opinió pública amb esperit crític i ben informada, una societat oberta i amb més autoestima que mai, un catalanisme transversal i amb lideratges sòlids... I les eines que ens falten arribaran del Parlament.