Hi ha debats absurds i debats ridículs, i el debat sobre el lema de la Via Catalana és totes dues coses alhora, absurd i ridícul. Per una vegada que l'ANC o Òmnium fan una gran mobilització sense utilitzar la paraula 'llibertat' al lema han de sortir els apòstols de la concòrdia a aigualir el vi i reclamant altres lemes amb el subterfugi de “sumar el màxim de gent possible”.

La demanda de convocatòries inclusives retrata a qui les demana, que implícitament reconeix que no està d'acord amb la convocatòria inicial. Potser encara no tenen clar que a aquestes alçades de la pel·lícula, amb bona part de la població il·lusionada amb un futur independent, voler quedar bé amb tothom es córrer el risc de no acontentar ningú.

Recordem que al Concert per la Llibertat, els més entusiastes d'aquests actes van ser els que van reclamar precisament que s'explicités la paraula 'independència', i que són aquests els que nodreixen de gruix humà les convocatòries. No només és un error plantejar un canvi, és una falta de respecte, i ja es va fer prou el paperina l'any passat quan el mateix Artur Mas ens va voler fer creure que la manifestació era pel pacte fiscal perquè ara ens tornin a prendre el número.