Gir inesperat en la persecució judicial dels dirigents polítics catalans que van impulsar el procés sobiranista. El Tribunal Suprem ha retirat la petició perquè Bèlgica executés l'extradició a Espanya del president de la Generalitat, Carles Puigdemont -cessat per l'article 155 de la Constitució-, així com dels consellers igualment destituïts Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

El magistrat Pablo Llarena tem que la justícia belga, encarregada de revisar el cas abans de confirmar l'extradició dels membres del Govern exiliats, limiti l'abast de la seva investigació i la possibilitat de jutjar Puigdemont i els consellers per tots els delictes que se'ls imputa: rebel·lió, sedició, malversació i desobediència. Llarena constata que, d'acord amb les normes de la Unió Europea (UE), Bèlgica podria denegar l'extradició o limitar-la "si els fets que la motiven no són constitutius de delicte" d'acord amb les seves lleis.

El magistrat també argumenta que aquest factor podria generar una resposta contradictòria perquè la resta de consellers que sí que han atès els requeriments de la justícia espanyola podrien ser jutjats i investigats per tots els delictes que se'ls imputa. Estarien "en pitjor dret que els que es troben fugats", apunta Llarena. Què implica per a Puigdemont i la resta de consellers que estan a Brussel·les aquest nou escenari? Aquí ho resumim:

Hi ha possibilitats que Puigdemont torni a Catalunya?

L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha assegurat que la novetat en la investigació no implica que el president recuperi la llibertat de moviments al 100%. El lletrat defensor ha explicat a RAC1 que "un cop posi un peu a Espanya el detindrien immediatament". Això allunyaria un possible retorn de Puigdemont a Catalunya. El perill de detenció del president i els consellers a l'exili no ha desaparegut amb la retirada de l'euroordre.

Fonts del Suprem confirmen que l'ordre de detenció d'àmbit estatal segueix vigent i, per tant, la policia podria detenir el president de la Generalitat just després de creuar la frontera per posar-lo a disposició del magistrat Llarena, que hauria de decidir si l'empresona. L'advocat de Puigdemont, tanmateix, l'ha vist "capaç" que vingui a votar. "Ell coneix les conseqüències però també té un compromís polític ferm", ha subratllat. En una entrevista a NacióDigital, però, el president no es va mostrar favorable a venir a Catalunya a votar.

La retirada de l'euroordre rebaixa la pressió judicial?

La causa per rebel·lió segueix el seu curs a l'estat espanyol però la retirada de l'ordre europea d'extradició previsiblement modificarà la situació de Puigdemont i els consellers a Brussel·les. Cuevillas ha explicat que el president deixarà d'estar sotmès a les mesures cautelars" que va establir la justícia belga i, fins i tot, ha obert la porta a l'arxiu del procediment en aquest país. El lletrat ha detallat, per exemple, que fins ara Puigdemont i els consellers havien "d'enviar un correu electrònic abans de les 9 del matí informant d'on estarien durant el dia".

S'allargarà l'estada del president i els consellers a Bèlgica?

La retirada de l'ordre de detenció europea no ha d'escurçar necessàriament l'exili a Bèlgica de Puigdemont, Serret, Comín, Puig i Ponsatí. Tot i això, sí que els dona més llibertat. Segons ha puntualitzat el magistrat Llarena en una providència, també ha retirat les ordres internacionals de cerca i captura. De manera, que el president i els consellers es podrien moure per fora d'Espanya amb certa tranquil·litat, segons fonts judicials.