Púrria ultra

Política

ARA A PORTADA

Cultura Com sona l'estiu? Ànnia Monreal
Acció Per què no s'ha enviat una alerta als mòbils per les pluges torrencials al Camp de Tarragona? Neus Climent
Societat Set ferits i carrers inundats: els efectes de les pluges al Baix Penedès i al Tarragonès Neus Climent / Agències
Societat La restauració muta a Barcelona: més franquícies i menys bars que tanquen el diumenge David Cobo
Societat «A l’estiu, Gràcia perd una mica l’essència del barri» Blai Casas

Redacció

Publicat el 16 d’octubre de 2013 a les 21:59

Hi ha hagut una característica comuna entre la Via Catalana de l'Onze de Setembre i la concentració de plaça Catalunya del passat 12 d'octubre: totes dues manifestacions han aconseguit reunir milers de persones sense trencar ni una paperera. Hi ha màxima tensió en l'àmbit polític, d'acord, però també una tranquil·litat total al carrer. I això és mèrit de la societat catalana en el seu conjunt.

Al marge d'això, hi ha algunes excepcions. Una de les més significatives ha estat la manifestació ultra que hi va haver dissabte a Montjuïc, plena de simbologia feixista que en qualsevol país d'Europa seria perseguida i requisada. Allà alguns dels ultres que van atacar la seu de la Generalitat a Madrid es van permetre el luxe de passejar-se impunement i intimidar la premsa. Unes amenaces que s'han allargat en el temps contra Jordi Borràs, fotògraf de Nació Digital. I com que això és del tot intolerable ja està en mans del jutge.

Som un país pacífic i així volem continuar, o sigui que qui tingui impulsos violents que vagi al metge. Aquest és un parany en el qual no caurem.

Escull Nació com la teva font preferida de Google