Púrria ultra

Política

ARA A PORTADA

Política Comencen a caminar les columnes de la Diada a Barcelona, Amposta i Girona Neus Climent | Pau Espí Solé
Política Òmnium entoma el lideratge social per frenar Aliança Catalana Oriol March
Política «L'esperança sempre serà més poderosa que la por»: el catalanisme es reivindica davant Rafael Casanova Gerard Mira
Política El col·lapse del procés no enfonsa el suport a la independència, que encara té marge de creixement Roger Tugas Vilardell
Política «Jo m'apago, però vosaltres teniu futur»: el missatge de Jordi Pujol per la Diada Natàlia Pinyol

Redacció

Publicat el 16 d’octubre de 2013 a les 21:59

Hi ha hagut una característica comuna entre la Via Catalana de l'Onze de Setembre i la concentració de plaça Catalunya del passat 12 d'octubre: totes dues manifestacions han aconseguit reunir milers de persones sense trencar ni una paperera. Hi ha màxima tensió en l'àmbit polític, d'acord, però també una tranquil·litat total al carrer. I això és mèrit de la societat catalana en el seu conjunt.

Al marge d'això, hi ha algunes excepcions. Una de les més significatives ha estat la manifestació ultra que hi va haver dissabte a Montjuïc, plena de simbologia feixista que en qualsevol país d'Europa seria perseguida i requisada. Allà alguns dels ultres que van atacar la seu de la Generalitat a Madrid es van permetre el luxe de passejar-se impunement i intimidar la premsa. Unes amenaces que s'han allargat en el temps contra Jordi Borràs, fotògraf de Nació Digital. I com que això és del tot intolerable ja està en mans del jutge.

Som un país pacífic i així volem continuar, o sigui que qui tingui impulsos violents que vagi al metge. Aquest és un parany en el qual no caurem.

Escull Nació com la teva font preferida de Google