Óscar Puente es va presentar en societat quan va ser l'encarregat de fer la rèplica al candidat Alberto Núñez Feijóo, que es presentava a una investidura condemnada al fracàs. El moviment del PSOE d'amagar Pedro Sánchez i situar un diputat que s'estrenava al Congrés per respondre a Feijóo es va entendre com un menyspreu a les files del PP, i el fons i les formes del seu discurs van agreujar la ruptura entre els dos grans partits de l'Estat. La guerra entre el PSOE i el PP ha estat total durant la legislatura i l'ambient de crispació, en molts moments, irrespirable. Però els dos partits també han anat de la mà, més per passiva que per activa, en algunes votacions al Congrés, tal com es desprèn de l'anàlisi de dades de Nació per a les eleccions del 29 de novembre.
El PSOE i el PP han coincidit en el 26% de les 562 votacions al Congrés, un percentatge que creix fins al 40% si s'analitzen les coincidencies parcials en els 1.166 punts que s'han portat al ple. En quins àmbits? Els punts de trobada s'han vist, sobretot, en sanitat, amb un 56% de coincidència, en l'àmbit d'emergències i catàstrofes (45%) o en el model territorial i l'autogovern (38%). Alguns exemples són la proposició de llei de compensació econòmica per a les persones cel·líaques, la gratuïtat dels productes òptics o la llei ELA. En canvi, els percentatges de coincidència són molt menors en immigració (16%), en qüestions relacionades amb institucions, democràcia o corrupció (14%) i en iniciatives sobre el món rural (9%).
Ara bé, aquests percentatges s'han de llegir bé, perquè es limiten a votacions d'iniciatives que s'han aprovat de manera força consensuada, amb més de dos terços dels vots al Congrés. Si excloem els consensos, no hi ha hagut cap coincidència de vot entre el PP i el PSOE, en cap àmbit. De les 412 votacions que hi ha hagut en els darrers tres anys, segons dades entre l'octubre de 2023 i fins a l'octubre de 2026, els dos grans partits sempre han votat de manera diferent. D'això se'n desprèn que les coincidències entre PSOE i PP han estat el el marc de majories amplies, com el pacte d'estat per a la salut mental, amb presència de bona part dels partits de l'arc parlamentari, i no pas com un exercici de geometria variable al Congrés.
Sempre? No, hi ha algunes excepcions. El PSOE sí que s'ha aliat amb la dreta del Congrés (PP, Vox i UPN) en algunes mesures. Ho ha fet per tombar un dels punts d'una iniciativa de la diputada de Compromís al Grup Mixt sobre el deteriorament i la insuficiència del servei de Rodalies al País Valencià, per tombar un altre punt de la proposta del BNG per millorar el sistema de finançament de Galícia, o per rebutjar una proposta que venia del Parlament de Catalunya per "garantir un retorn social del rescap bancari". En aquestes qüestions, el PSOE ha votat de la mà de PP i Vox. La política, encara que sigui en casos comptats, fa estranys companys de viatge.
