La desfilada de les Forces Armades del 12 d'octubre a Madrid va estar marcada per les escridassades al president espanyol Pedro Sánchez i per un moment anecdòtic que va protagonitzar la princesa Elionor: li va caure el Toisó d'Or, símbol de l'herència de la corona.
Durant la desfilada, a l'hereva del tro li va caure de l'uniforme militar aquest emblema que representa, entre altres coses, la mateixa condició d'hereva. El seu pare, Felip, se'n va adonar i la va avisar assenyalant-li on havia caigut la medalla. Elionor la va arreplegar immediatament i se la va ficar a la butxaca i, després, va ser el rei espanyol qui li va tornar a col·locar el Toisó d'Or a la jaqueta de l'uniforme.
Aquest emblema és l’orde civil de més categoria que pot concedir el rei d’Espanya, sempre amb el consentiment del Consell de Ministres. És un dels honors i distincions que pot lliurar l’estat espanyol per actes, serveis o trajectòries considerades meritòries. Felip V li va atorgar a Elionor als 12 anys el 30 de gener de 2018, el dia que ell feia 50 anys. De fet, és el primer guardó que va atorgar com a cap d'Estat i simbolitzava l'assenyalament de la primogènita com l'hereva del tro.
L'origen medieval de l'emblema
El Toisó d'Or va ser un orde de cavalleria creada a Bruges per Felip el Bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, l'any 1429 per a celebrar el seu matrimoni amb Isabel de Portugal a Burges. Va néixer per distingir persones vinculades a la noblesa i a la cort, i amb el temps s’ha convertit en una de les condecoracions més importants de les monarquies europees.
La iniciativa va prendre com a referència l'Orde de Garrotera britànica i, durant segles, els seus membres van ser principalment reis i nobles. En 1700, en el context de la Guerra de Successió espanyola, la institució es va dividir en dues branques, una espanyola i una altra austríaca.
El seu símbol és un velló d’or, és a dir, la pell d’un xai amb la llana, que penja d’un collar. El nom fa referència al mite grec del velló d’or, l’objecte que Jàson i els argonautes van anar a buscar en una de les aventures més conegudes de la mitologia clàssica. El collaret alterna encenedors d’acer, emblema de Felip el Bo, amb pedres fogueres de les quals surten flames.
Qui ha estat condecorat amb el Toisó d'Or?
Les últimes persones que han estat condecorades amb aquesta distinció han estat l'expresident espanyol Felipe González; dos dels anomenats "pares" de la Constitució espanyola del 1978, Miquel Roca i Miguel Herrero de Miñón; i l'expresident de Portugal Marcelo Rebelo de Sousa. Però la llista és més llarga:
- Joan Carles I (1941): rei emèrit d'Espanya.
- Felip VI (1981): actual rei d'Espanya.
- Carles XVI Gustau de Suècia (1983): rei de Suècia des del 1973.
- Akihito del Japó (1985): emperador del Japó entre 1989 i 2019.
- Beatriu dels Països Baixos (1985): reina dels Països Baixos entre 1980 i 2013.
- Margarida II de Dinamarca (1985): reina de Dinamarca entre 1972 i 2024.
- Albert II de Bèlgica (1994): rei belga entre 1993 i 2013.
- Simeó II de Bulgària (2004): tsar de Bulgària entre 1943 i 1946 i primer ministre entre 2001 i 2005.
- Enric de Luxemburg (2007): gran duc de Luxemburg entre 2000 i 2025.
- Javier Solana de Madariaga (2010): secretari general de l’OTAN entre 1995 i 1999.
- Víctor García de la Concha (2010): director de la Reial Acadèmia Espanyola entre 1998 i 2010 i de l’Institut Cervantes entre 2012 i 2017.
- Nicolas Sarkozy (2011): president de França entre 2007 i 2012.
- Enrique Iglesias García (2014): resident del Banc Interamericà de Desenvolupament entre 1988 i 2005 i secretari general iberoamericà entre 2005 i 2014.
- Elionor de Borbó (2015): princesa d’Astúries des del 2014.
- Sofia de Grècia i Dinamarca (2024): reina emèrita d’Espanya.
- Felipe González (2025): president del govern espanyol entre 1982 i 1996.
- Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (2025): un dels pares de la Constitució espanyola del 1978.
- Miquel Roca i Junyent (2025): un dels pares de la Constitució espanyola del 1978.
- Marcelo Rebelo de Sousa (2026): president de Portugal entre 2016 i 2026.
