És interessantíssima la concatenació de reaccions que s'està produïnt a l'entorn de la reunió empresarial del pròxim 14 de febrer. D'entrada, la convocatòria va partir de la voluntat d'un petit grup de dirigents empresarials, convençuts que seria fàcil organitzar un acte que aturés en sec un procés que, pel seu gust, comença a anar massa lluny. El mateix Gay de Montellà va donar el tret de sortida amb un discurs on va reprendre el vell tòpic de la "societat catalana fraccionada", amanit amb el no menys grapejat "xoc de trens".

Ideat l'acte, només calia seguir l'itinerari de sempre. Convocar els col·legues de la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, Fepime, l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar, Joves Empresaris de Catalunya... I, naturalment, els amics del Círculo. Així que, posats a que lluís, també hi van convidar Josep Piqué, que sempre està presidint coses madrilenyes a Catalunya. Objectiu: Aconseguir que els convergents de tota la vida diguessin als seus joves que la cosa de manar s'ha de deixar a la gent que en sap. I que ja n'hi ha prou de jugar amb això de la independència, aviam si encara caurem del BOE.

Doncs no. Resulta que n'hi ha hagut prou amb treure l'acte a la llum pública perquè es fongués tot sol. La Cambra ja s'ha fet enrere, amb greus conseqüencies per al prestigi de Miquel Valls; Pimec prou farà si se'n surt sense que esquitxi gaire l'actual direcció i Cecot ni tan sols s'hi ha deixat arrossegar. Fins i tot el Círculo ha fugit de l'acte. De fet, la convocatòria de Gay de Montellà només ha tingut efectes positius per a una organització empresarial: el Cercle Català de Negocis, que ha vist confirmada la seva influència.

Veurem com acaba un serial que, vist el desenvolupament dels fets, oscil·larà entre la insignificància política i el ridícul personal. En fi, almenys aquests dies s'ha respost una altra pregunta: No, Foment no impedirà la independència.