L'enquesta d'aquest cap de setmana a El Periódico que situava ERC com a primer partit ha desfermat una onada d'explicacions estrambòtiques que ha espremut, un cop més, la imaginació dels quatre espavilats de sempre. Tots ells coincideixen a diagnosticar que els ciutadans d'aquest país som estúpids i que ens deixem arrossegar per no sé quins sentiments primaris atiats per la crisi econòmica. Culpable, un de sol: Artur Mas, que es va enlluernar per la manifestació i que està destrossant el seu partit. I no sé què d'un original i una còpia i bla, bla, bla.

Doncs no senyor. Les coses són exactament el que semblen i la gent no és idiota. Artur Mas i CDC no han provocat cap procés, han seguit l'estela de les bases electorals del catalanisme. Qui té el valor, avui dia, de proposar una regressió cap al peix al cove? On són les fugues de vot convergent autonomista cap al PSC? I cap al PP? Res de res.

El federalisme del PSC és estafa electoral en grau de temptativa (fracassada, per cert) i els quatre que manen a UDC són pura arqueologia política. CiU perd vots perquè ningú no es prendrà seriosament l'aposta sobiranista fins que no jubilin Duran Lleida i Sànchez Llibre. Exactament el mateix que pensen a Madrid, per cert. L'alarma, a banda i banda de la Castellana, es dispararà el dia que Duran deixi de ser el dispositiu de seguretat de l'Espanya de sempre. Fins aleshores s'ho prenen com tota la vida: Els catalans demanant diners. I tenen raó, o algú es creu que tremolen quan queden per sopar amb Duran pels restaurants de Madrid? Per l'amor de Déu...

I ERC no és cap original. Quan els republicans van optar pel peix al cove i els tripartits es van quedar plomats amb deu escons ben justets i expulsats de gairebé tots els ajuntaments importants. Zapatero? Montilla? Connais pas.

La societat catalana s'ha emancipat políticament a si mateixa. Queda traslladar-ho a la realitat institucional i això és difícil, però imprescindible. El que és inviable és retornar al Liliput polític de Duran i Navarro.