A CiU, encara partit majoritari a Catalunya, hi va haver ball de bastons. L'ínclit Josep Antoni Duran i Lleida continua embolicant la troca contra els seus socis i alguns dels seus pel vot del Pacte contra el Jihadisme que preveu una cosa tan poc cristiana, i tan poc democràtica, com és la cadena perpètua. I preveu una cosa tan temerària com atribuir el caràcter terrorista a tot allò que subverteixi l'ordre constitucional com ara podria ser, posem per cas, un procés independentista. Volia votar l'acceptació a tràmit, un gest simbòlic, ridícul i provincià per tal de negociar unes suposades esmenes. Una fantasia més d'una suposada tercera via. 

Diu Duran que els diputats de CDC van rebre una trucada de Còrsega que va canviar el vot. Però la realitat va ser prou diferent. Van ser els diputats convergents que van trucar a Còrsega posant el crit el cel i esgarrifats per la votació que volia imposar Duran i el seu nucli dur de Madrid. Josep Rull va agafar el telèfon d'un dels diputats que, amb contundència, el va advertir que ell “no podia votar a favor de la tramitació”. 

Aquest incident ha provocat l'enèsima crisi de CiU. Uns diuen que ha cohesionat Duran amb el seu nucli. Altres que l'escletxa s'ha fet més gran. Alguns diuen que és un altre acte de la gran comèdia. I tantes teories com els vulgui. Però l'única realitat és que s'ha aprovat la reforma que pot considerar terrorisme un procés sobiranista i que el ministre de l'Interior, Jorge Fernàndez Díaz la va explicar a Washington aquest dijous. Aquí uns perdent el temps en evidències i els altres demostrant que el poder el tenen ells.