Amb el 2014 a la vista, és hora que el nacionalisme espanyol/unionisme català comenci a explicar quin és el programa que oferirà a la societat d'aquest país com a alternativa al projecte de creació d'un estat propi. És a dir, de quina manera Catalunya, entesa com a una comunitat autònoma més entre les de règim comú, aconseguirà disposar de més diners públics i quines garanties hi haurà d'una planificació de les inversions de l'estat orientada al desenvolupament de l'economia catalana i al creixement de les empreses.

Els partidaris del no també hauran d'explicar de quina forma aconseguiran reformar Espanya fins convertir-la en un estat de més qualitat democràtica. L'oferta haurà d'incloure, per exemple, com se superarà el sistema de quotes PP/PSOE en el repartiment de les institucions democràtiques i els recursos públics.

També hauran d'explicar, en l'àmbit fiscal, de quina forma els territoris sobrefinançats de l'Espanya meridional renunciaran als beneficis del café para todos i, de la mateixa manera, com aconseguiran que Euskadi i Navarra renunciïn al privilegi de recaptar i disposar dels diners dels seus contribuents a canvi de pagar, exclusivament, la part que els pertoca dels serveis que presta l'estat. I, finalment, l'espanyolisme haurà d'explicar com se'n sortirà Espanya del deute astronòmic que arrossega i no fa més que incrementar-se de forma exponencial.

Quedar-se a Espanya comporta una subordinació política i econòmica innegable, a més de molts riscos de cara al futur. Jo d'ells començaria a explicar-ne els avantatges.