Continua existint Convergència? En què consisteix el gen convergent? Quins han estat els actors clau per entendre les successives mutacions? És Junts qui representa millor aquesta essència, malgrat que se n'hagi volgut desmarcar sistemàticament des que va néixer? Són les quatre preguntes que sobrevolen Convergència: metamorfosi o extinció, escrit per la periodista Núria Orriols, redactora de la secció de Política del diari Ara, i presentat aquest dijous a la llibreria Documenta de Barcelona amb Roger Escapa, director i presentador d'El Suplement de Catalunya Ràdio. Formalment, CDC va morir el 2016, però en els últims mesos el gen convergent viu una revifada en el discurs i en les formes, especialment dins de Junts. O, si més no, dins dels sectors del partit que observen amb més nostàlgia el passat.

El llibre repassa la història que va portar a la successió de Jordi Pujol, amb Artur Mas com a protagonista i l'anomenat pinyol com a motor del procés intern. "No es planteja el relleu fins que Pujol controla el partit del tot", ha indicat Orriols. En el nucli dur que promou l'ascens de Mas hi ha dirigents com Francesc Homs, Germà Gordó, David Madí, Joaquim Forn i també Oriol Pujol, l'únic dels fills de l'expresident que es va dedicar professionalment a la política. Una de les idees que hi havia damunt la taula, en certa manera, és que Mas fos un parèntesi entre Pujol pare i Pujol fill, però el cas de les ITV va truncar el futur polític de l'Oriol, apartat de primera fila.

"Mas és escollit perquè Pujol vol i perquè dins del pinyol hi ha el seu fill. Però l'expresident no està vinculat a aquesta colla. Més aviat, es troben a finals dels noranta i el veuen com un passaport al control de CDC i a l'arribada a la presidència de la Generalitat", ha indicat la periodista, que enguany també es va endur el premi Barnils per haver publicat els privilegis de les llicències per edat al Parlament. Entre els fets clau perquè arribi Mas a liderar CDC hi ha la redacció d'un document anomenat Operació Canonges, amb el segell de Madí, en què s'hi detallen els passos a seguir. Escapa ha recordat, en una de les preguntes del diàleg amb Orriols, que l'expresident va guanyar cinc eleccions consecutives, però només va ser president durant cinc anys. El pinyol, per cert, es trencarà precisament quan Mas aterri a la Generalitat.

Els esdeveniments de l'última dècada, narrats amb rigor per Orriols -que ha parlat amb seixanta dirigents implicats de manera directa en tots els fets que s'expliquen en el llibre-, també estan molt marcats per la confessió de Jordi Pujol. Un terratrèmol que en va comportar la defenestració i que també va conduir cap a la decisió de "matar" Convergència, un escenari marcat també per la necessitat de desmarcar-se dels casos de corrupció que afectaven les sigles. Això ha comportat l'extinció? "D'extinció, poca", ha ironitzat Escapa, en relació a la revifada de la figura de Xavier Trias com a candidat a Barcelona o la paulatina rehabilitació de l'expresident en públic, com es va demostrar ahir mateix a la llibreria Ona, on es va presentar la reedició d'un dels seus llibres més icònics, Des dels turons a l'altra banda del riu.

Qui va decidir "matar" CDC se'n penedeixen? "En el seu moment no van veure altra sortida que fer això, sobretot pels casos de corrupció?", reflexiona Orriols. Tot aquesta sacsejada interna també es veu accentuada per l'arribada de Carles Puigdemont com a president un cop Mas fa el pas al costat forçat per la CUP. L'expresident se centra en aquell moment en refundar Convergència sota les sigles del PDECat, episodi que tampoc es pot entendre sense la pugna entre Jordi Turull -ara secretari general de Junts- i Josep Rull, que van llimar asprors finalment a l'hora de compartir cel·la a Estremera. El PDECat neix amb el motor gripat, amb Marta Pascal i David Bonvehí al capdavant, i ara és una formació extraparlamentària. La creació de Junts tampoc s'entén sense la participació de Rull i Turull, i tampoc sense la de Jordi Sànchez, assegut aquest dijous a primera fila de la llibreria Documenta durant la presentació. Sense Sànchez, Junts no hauria tingut les sigles actuals, que es prenen al PDECat.

La història de les successives mutacions té a veure, també, amb les relacions personals, l'acumulació de retrets -quan hi ha lideratges forts, acostuma a ser inevitable- i de factures pendents als calaixos. També moments de pràcticament atzar, com en la tria de Puigdemont com a president, que probablement desencadena una successió d'esdeveniments imprevisible i inesperada. A Convergència la van matar, però la seva ànima continua viva. I és precisament per això que, en qualsevol moment, es poden donar les condicions perquè ressusciti.