Han passat 36 anys des de la celebració del referèndum constitucional i alguns segueixen tan il·lusionats com el primer dia, en el benentès que aquell primer dia donessin suport al text, extrem pel qual no posaríem les mans al foc per molts líders del PP, inclòs algun expresident del govern espanyol.

El cas es que a Mariano Rajoy només li queden dos recursos per mantenir-se en el poder, el seu bla-bla-bla sobre la recuperació econòmica i el seu tancar files sobre una constitució que ja tothom menys ell i els seus veuen com obsoleta.

Bé, de fet té un tercer recurs, l'atac sistemàtic a la voluntat del poble català, que sempre dóna rèdits electorals, com aquella cèlebre recollida de signatures «contra Catalunya», qüestionant la capacitat dels catalans de decidir per ells mateixos.

I és que Rajoy és ja un líder en retirada, algú a qui només respecten els seus, confiats a salvar els mobles davant d'un enfonsament cada cop més previsible. I en aquestes que l'encara president del govern espanyol intenta sobreviure tancat al seu propi laberint, fent veure que viatja a Catalunya quan de fet, es teletransporta des de la Moncloa allà on té la seguretat que trobarà qui li aplaudirà les ocurrències per retornar sempre ben ràpid a la seva zona de confort. Rajoy viu ara mateix el seu enfonsament, encara que no s'hagi adonat.