Per primera vegada en molt de temps la dreta espanyola, tot i ser al poder, està adoptant una actitud clarament defensiva. Les tres iniciatives més ideològiques del seu programa electoral han anat decaient, una per una, i a hores d'ara s'han dipositat, prudentment, en algun calaix ministerial. No hi haurà regressió en la llei d'avortament, tampoc no s'instaurarà la cadena perpètua al Codi Penal i tot indica que el pròxim mes de maig els alcaldes continuaran elegint-se pel sistema de sempre.

Així les coses, la tensió reaccionària s'orienta, quirúrgicament, cap a un sol front: Catalunya. La Llei Wert és l'única aposta ideològica que es manté, passi el que passi, per tal de mostrar la determinació del govern de Madrid. Alberto Ruiz Gallardón ha tingut molt d'interès en deixar clar que no ha fet efectiva la dimissió fins que els juristes del ministeri han deixat tancat el recurs contra la Llei de Consultes del Parlament. Catalunya, un cop més.

Perquè és a Catalunya on Mariano Rajoy es juga la continuïtat del règim polític que deriva de la transició de finals dels anys setanta. L'avortament, el Codi Penal o els alcaldes serien el terreny de joc adequat per escenificar alguna diferència amb els socialistes. Però ara el que interessa al PP és protegir el PSOE davant de l'empenta de Podemos, un factor hostil al repartiment amistós del poder d'aquests últims trenta anys. Salvar el PSOE per no perdre Catalunya. Sacrificar Gallardón per no inflar Podemos. Un règim agonitza.