Aquest diumenge, el diari El País col·locava el procés sobiranista català com un dels cinc -un entre cinc!- problemes prioritaris per al govern de Mariano Rajoy. En una línia molt similar, els últims dies diversos mitjans, de Madrid i Barcelona, han coincidit en anunciar una oferta de Rajoy a Mas que, suposadament, obriria un camí de solució a la relació Catalunya-Espanya.

Tot plegat, aquest pretès moviment del govern del PP es resumeix en una mica més de diners per a Catalunya i una certa flexibilització del café para todos per la via d'admetre sostres de dèficit diversos en funció de la situació de cadascuna de les comunitats autònomes. En definitiva, una certa millora en el repartiment -però de cap de les maneres una fórmula semblant a la basconavarresa- i zero reconeixement polític. Això després d'una manifestació històrica, una majoria explícitament sobiranista al Parlament i la internacionalització definitiva del cas català. 

Aquesta és tota la reacció d'un règim profundament corcat que, de fet, no serveix ni per a Espanya. És la miopia extrema d'una casta que no s'adona de res, que no reacciona davant de res. Ni Catalunya, ni desnonaments, ni corrupció, ni crisi bancària... Tot el que ofereixen són trenta monedes per a Artur Mas. Així són -i així ho veuen- ells.