Des del punt de vista d'aquells que consideren que Espanya és una i unívoca nació, el procés sobiranista català es pot prendre perfectament com un desafiament, com un repte amb capacitat per fer trontollar els fonaments d'allò que entenen, sovint de bona fe, com l'única interpretació possible d'aquell país del que, fins a nova ordre, els catalans també en formem part.

I per fer front a aquesta situació, sempre des del punt de vista esmentat, cal lideratge, fermesa i honestedat, tres qualitats que, per sort de l'independentisme, Mariano Rajoy no té ni de bon tros. El seu lideratge és discutit des de les pròpies files del partit, sovint per la banda de la dreta, i tampoc no té fermesa, si fem cas d'aquells que qüestionen la seva política habitual d'amagar-se entre els abrics a esperar que les aigües tornin a mare passada la riuada.

Però el que clarament no té Rajoy és honestedat, no només perquè menteix impunement quan assegura que el seu govern no pot admetre una consulta sobre el futur polític de Catalunya, quan sap perfectament que, amb la Constitució Espanyola a la mà, sí que pot, sinó que a més demostra clarament el seu doble joc quan afirma que el seu partit no vol admetre la consulta i, en un simptomàtic 'lapsus linguae', reitera que efectivament, la principal causa de negar la votació és simplement que Mariano Rajoy no la vol. Precisament el mateix governant que afirma que un polític no pot fer el que vol acaba resumint la seva obra de govern desemmascarant que el suposat impediment legal per admetre la consulta no és més que un trist subterfugi que amaga la realitat, que és simplement que el PP no vol fer-la.

Més greu encara és l'enderroc de l'estat de dret que Rajoy perpetra quan assegura que el Tribunal Constitucional ja ha declarat la inconstitucionalitat de la llei de consultes, quan oficialment simplement a admès a tràmit el recurs presentat per l'executiu espanyol. Una de dues, o el govern de Rajoy ja sap a l'avançada la decisió del TC, la qual cosa suposa la mort immediata de la separació de poders i la base de la democràcia, o bé Rajoy ja ha perdut irremissiblement els papers i simplement ja no sap el que diu. Tant la primera opció com la segona denoten que a Espanya no hi ha voluntat ni capacitat per encarar amb solvència democràtica el procés sobiranista i això juga a favor de l'independentisme, perquè al capdavall, guanyar per incapacitat manifesta del rival potser no és la manera més elegant de vèncer, però també serveix.