[Recuperem aquest perfil escrit el 21 de setembre de l'any 2017]

Juan Antonio Ramírez Sunyer ha mort avui als 71 anys. Era el titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que, a l'empara de l'opacitat del secret sumarial, investigava des del març de 2017 els preparatius del referèndum. Ho va començar a fer a partir d'una querella del partit d'ultradreta VOX presentada per les suposades revelacions de Santi Vidal sobre el procés.

El jutge va ser qui va donar donar cobertura a les actuacions de la Guàrdia Civil, situades al límit de l'estat de dret. Ramírez Sunyer figurava en el ventall de tentacles de l'Estat contra l'1-O. La seva fulla de serveis incloïa els requeriments d'informació de la benemèrita al Teatre Nacional de Catalunya per acollir l'acte de presentació de les garanties del referèndum o el interrogatoris del mes de juliol de l'any passat a la caserna de Travessera de Gràcia, entre d'altres. 

Ramírez Sunyer era un jutge veterà, de 71 anys, que comptava amb una pròrroga de dos anys concedida pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ha acceptat la seva proposta d'ajornar la jubilació. No estava afiliat a cap associació de magistrats i, inicialment, es va formar com a enginyer. En exercici des dels 44 anys, moment en què va superar les oposicions, va passar pels jutjats de Terrassa (Vallès Occidental), Sant Boi (Baix Llobregat) i Badalona (Barcelonès).

Paradoxalment, va ser condecorat pel Departament d'Interior de l'exconseller Jordi Jané en el Dia de les Esquadres de fa dos anys. El seu currículum judicial dels darrers anys, però, està farcit d'importants fets i episodis polèmics.

Còctels molotov, una carta bomba, castellers i xiulades al Camp Nou

El primer cas important que va caure en mans de Ramírez Sunyer estava relacionat amb un atac amb còctels molotov a una comissaria de Sants. Va dictar presó per a dos joves acusats de l'atac l'octubre del 2005, malgrat els escassos indicis incriminatoris. Posteriorment, però, els dos nois van ser absolts per l'Audiència de Barcelona després de passar dos mesos reclosos. L'Estat els va haver d'indemnitzar.

L'any següent, el jutge va estar a punt de patir un atemptat que els Mossos d'Esquadra van poder evitar. Un grup anarquista autoanomenat Les Brigades de la Còlera va reivindicar el 2006 l'enviament d'una carta bomba dirigida a Ramírez Sunyer. La policia la va desactivar abans en una oficina de correus.

Ramírez Sunyer també va tenir un paper rellevant després de les protestes pel desallotjament i l'enderroc parcial de Can Vies. El maig del 2014 va ordenar presó preventiva per a Sergi Rubia, de la colla Castellers de Barcelona, detingut durant els avalots. Primer el va acusar de cremar un contenidor i després d'empènyer-ne un contra un altre que estava en flames. En el judici oral, aquesta investigació va ser desmuntada i Rubia també va ser absolt.

Més recentment, el 2015, Ramírez Sunyer va admetre a tràmit una polèmica querella contra l'aleshores director dels Mossos, Albert Batlle, per no impedir una xiulada a l'himne espanyol al Camp Nou. La querella també estava dirigida contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va arxivar immediatament.