En època de campanya tot s’hi val, fins i tot quan s’ha governat en els darrers quatre anys. Els partits polítics aprofiten els aires electorals per anunciar als quatre vents paquets de mesures i propostes més o menys creïbles, però el problema el trobem quan qui les planteja ha estat quatre anys governant sense haver mogut un dit per impulsar-les quan podia.

Ho hem vist amb propostes de plans d’ocupació, infraestructures reivindicades històricament o fins i tot amb mesures que tot i escapar-se de les competències pròpies dels ens locals, s’incorporen al retaule de promeses per captar vots. Els més atractius: els plans de xoc, que es presenten com l'antídot definitiu als problemes socials i econòmics.

Tot plegat fa que la desafecció de la ciutadania creixi, sobretot tenint en compte que molts es poden sentir enganyats a les acaballes d’un dels mandats més complicats des de l’explosió de la crisi. I més si llegeixen entre línies i es plantegen si realment el senyor penjat de fanals i parets creu que els electors tenen una memòria tan curta com per ocultar els errors comesos en els últims anys, o els pocs esforços fets en una o altra direcció.

La senyora Maria espera propostes, sí. Però amb realisme. Sent constructius i sobretot creatius. La ciutadania ho necessita, per generar il·lusió però sobretot per tirar el poble endavant, sense mentides ni falses esperances que només crearien més frustració. El futur reclama líders compromesos i sincers.

Ens diuen que el 24 de maig ha de ser l'inici d'un nou camí que ens condueixi cap una Catalunya millor, que ha de ser un pas endavant cap el nostre propi autogovern. Però no se n'oblidin: sense transparència, confiança i respecte cap als ciutadans, res d’això serà possible.