Aquests dies alguns nostàlgics sense remei han corregut, amb il·lusió infantil, a recuperar el vell cove pujolista del quarto dels mals endreços. Allà estava, sepultat sota un plec d'expedients de Rodalies, darrere de la foto emmarcada del pacte Mas-Zapatero del 2006 i al costat dels esborranys que demostraven els 3.855 milions d'euros que havia de donar l'actual finançament fins l'any passat. Sí, el cove encara era allà.

Quants records, aquell cistell! Encara se li noten una mica d'aromes de mar, d'aquells intrèpids Roca, Molins, Trias, Duran i Ridao, que van estendre les seves xarxes per omplir el recipient nacional amb mercaderia fresca i a punt per viatjar a Barcelona. Eren èpoques de traspassos i transferències, i encara de tocar uns quants durets dels pressupostos per a aquell alcalde que es queixa tant.

El cas és que fa temps que a Madrid ja no s'hi pesca res i el peix que els queda és per a ells. Però, pel que es veu, sempre hi haurà uns quants catalans disposats a aguantar un cove plantats a la porta del ministeri d'Economia. Pobrissons.