El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, durant la seva intervenció a Prada de Conflent. Foto: UCE.

La promesa del nou executiu del PP a l'Aragó de suprimir la llei de llengües que havia impulsat el govern socialista de Marcel·lí Iglesias, que reconeixia el català i l'aragonès com a llengües del seu territori, si bé supeditades a l'espanyol, i d'altra banda, el recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol del PSOE a la llei de l'aranès aprovada pel Parlament el 2010, han encerclat la llengua catalana a les comarques de Lleida.

Així ho ha denunciat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en el marc de l'acte d'entrega dels Premis Canigó, enguany concedits a l'Escola Arrels i Antoni Nughes.

"L'actitud del PP a l'Aragó i del govern espanyol del PSOE demostren que continuem estant, per desgràcia, en uns moments en què l'agressivitat per part de l'Espanya més profunda és absoluta envers l'essència de la nostra nació, la llengua", ha lamentat Reñé.

El president de la Diputació ha explicat que la institució que presideix no s'ha posat en contacte amb l'executiu aragonès per tractar la qüestió del català a la Franja, però ha assegurat que té voluntat de "reclamar que respecti la realitat de la població de la Franja de Ponent i no posi pals a les rodes perquè parli amb absoluta normalitat el català, l'aragonès i el castellà".

Reñé ha reblat que "el govern ha d'atendre allò que vol el poble, i no que hagi de ser el poble qui atengui allò que el govern no vol atendre".