Ridao ha afirmat que la demanda d’anul·lació servirà també per fer ‘la prova del cotó de la Llei de la Memòria Històrica’ aprovada per les Corts espanyoles la passada legislatura. El dirigent independentista ha recordar que la Llei va rebre la negativa d’Esquerra perquè ‘no reconeix jurídicament la condició de víctima dels represaliats, no admet la possibilitat d’anul·lar automàticament les sentències franquistes i obliga dolorosament a patir un autèntic via crucis judicial a les víctimes i als seus familiars si volen obtenir un gest de reparació’.

Tanmateix, Ridao ha apuntat que, en front la tesi d’Esquerra, compartida per la majoria d’entitats memorialistes, ‘la Llei contempla la condició d’il·legitimitat dels tribunals franquistes, fet que podria obrir la porta a l’anul·lació de la sentències per via judicial’. Per això precisament, ha emplaçat al govern de la Generalitat a iniciar la demanda , ‘després d’anys d’inacció i inactivitat per part del govern de l’estat, inclòs l’incompliment de la promesa de la vicepresidenta De la Vega fa uns anys al Fossar de la Pedrera, al costat del president Maragall, d’iniciar els tràmits d’anul·lació del sumari del president Companys’.

El secretari general d’Esquerra ha assegurat que ‘es tracta d’aplicar el mateix criteri que està seguint el jutge Garzón a l’Audiència Nacional a l’extraditar cinc nazis americans que han perdut la seva nacionalitat americana’. En aquest sentit, Ridao considera que ‘seria una paradoxa que la justícia espanyola s’encarregués de perseguir criminals de guerra nazis i, en canvi, no ho fes respecte els assassins nazis, feixistes i franquistes que van represaliar milers de catalans, entre ells el president Lluís Companys’.