No hi ha patologia més severa en política que la soledat. Perquè el contagi és sobtat i té una velocitat de bòlid desbocat. I és això el que transmet la mirada de Rita Barberá. Una soledat de seu política buida, de SMS sense resposta i d'expedients disciplinaris en comitès de garanties. Soledat feta silenci per a qui ha viscut tota la vida entre sorolls protuberants d'elogis i murmuris de submissions. Melodia i angúnia amb què ha bressolat durant lustres tota una ciutat adormida.

I es difícil dissociar la soledat de la por. I Rita Barberá en té. I molta. Ho demostren certs comportaments cada volta menys subtils. El trencament de relacions amb Alfonso Grau, mà dreta, que és la de pegar galtades, té a vore amb la por d'acabar imputada al cas Nóos. L'alçament parcial del secret de sumari de l'operació Taula revela converses ben aclaridores. “En esta família el cup de sacrificar innocents per salvar responsables ja l'hem cobert”, li conta Grau a M. José Alcón, la dona, per telèfon tot el que acaba de parlar i discutir agrament amb Rita Barberá. I Alcón, exregidora de Cultura i nom clau de la trama a l'Ajuntament, després dialoga amb el fill: “Alfonso l'ha tingut de ben grossa amb Rita i li ha dit que vaja amb compte perquè hi ha un assumpte que he pagat jo i que saps que és cosa teua”.

Però no és l'única qüestió per la qual Barberá no vol abonar deutes. Dimarts passat, en roda de premsa, afirmà que ni assegura ni nega el blanqueig de capitals, però que res hi podia saber, ja que la seua missió es referia exclusivament al missatge polític i que la idea dels 1.000 euros isqué de l'equip de campanya electoral. Qui el conformava? Qui n'era el cap? “No me'n recorde”, manifestà tot esquivant l'evident responsabilitat. A més, una fugida molt poc elaborada, ja que és ben sabut que tot era una qüestió d'Alfonsos. Primer Grau i després Novo, quan el primer dimití el 16 de març de 2015. Va ser a partir d'aquella data, a finals de mes, quan començaren a fer-se els ingressos de 1.000 euros, fins a cinquanta, per cert en comptes bancaris del grup municipal sense fiscalització.

Resulta ben clar que Barberá ha perdut elasticitat i múscul. “Aniré a declarar a Instrucció 18 però no sé en qualitat de què”. Un altre exemple de candor extrem molt malament dissimulat, ja que la interlocutòria li diu ben clar que ho farà en companyia d'advocat i procurador. És a dir com a investigada-imputada. I que sinó ho fa voluntàriament, ja està redactat i pendent de segell l'escrit raonat per demanar l'interrogatori al Tribunal Suprem.

Definitivament, Rita Barberá s'escola i s'esgota enmig la ciutat bullint de traques i monuments inversemblants. Tot està preparant per a la gran flama. I com digué el poeta català Jesús Lizano, “la soledat es propala com el foc”. I amb la primera no hi ha ni bomber ni aigua beneïda ni inquilí provisional a la Moncloa que puga aturar-la.