Després de deu anys sense fer públiques les dades, el Ministeri d'Hisenda ha desclassificat els números necessaris per calcular les balances fiscals. Això vol dir que, per primera vegada en una dècada, es disposarà de tota la informació per saber la xifra exacta de dèficit fiscal que pateix Catalunya. La publicació de les balances forma part de l'acord al qual va arribar Junts amb el PSOE en el marc dels decrets anticrisi del mes de gener. D'aquesta manera, Pedro Sánchez compleix parcialment el pacte, que encara té un element rellevant pendent: la transferència de les competències sobre immigració a la Generalitat.

[noticiadiari]2/269793[/noticiadiari]
En un comunicat, Junts ha indicat que entoma amb "prudència" l'enviament de la informació sobre les balances fiscals, i que l'analitzarà amb experts per fer les "comprovacions pertinents". Segons l'últim càlcul que va fer el Govern, el dèficit fiscal amb l'Estat ja arriba als 21.892 milions d'euros anuals. Aquesta és una dada que l'executiu ha constatat en un comunicat en el qual ha considerat insuficient el volum d'informació que s'ha posat en circulació.

"La Generalitat torna a demanar a l'Estat que publiqui totes les dades com a exemple de bona gestió i transparència que seria pròpia d'una administració al segle XXI. Les dades del que es fa amb els diners de la ciutadania pertanyen a la pròpia ciutadania. El fet que s'ocultin demostra, un cop més, la necessitat que la Generalitat disposi i gestioni dels recursos que genera la ciutadania i les empreses de Catalunya", ha apuntat el Departament d'Economia en un comunicat. La conselleria que lidera Natàlia Mas, a banda, està treballant en un model de finançament singular que es presentarà dimarts vinent en el marc de la reunió del Govern.

Pedro Sánchez, però, no té cap intenció d'obrir el meló. En una compareixença al Senat en resposta a Sara Bailac, representant d'ERC, que reclamava avançar per revertir el dèficit fiscal crònic que pateixen els catalans, el president del govern espanyol ha contestat reivindicant que el seu executiu ja "compleix" amb Catalunya amb "diàleg i acord", i ha posat com a exemple la tramitació de la llei de l'amnistia que es votarà dijous al Congrés dels Diputats.

En la seva intervenció inicial la senadora republicana ha retret que cada català perd 3.000 anuals a causa de "l'infrafinançament crònic", i ha defensat que mentre el Govern d'ERC "avança cap a la república catalana", vol un finançament singular que permeti a la Generalitat gestionar "amb plenitud" els recursos. "Demanem igualtat de tracte. Catalunya és la segona a aportar i la desena en rebre", ha declarat. A més, ha afegit que la "sensació de greuge" s'intensifica per la baixa execució de les inversions de l'executiu espanyol a Catalunya, que no supera el 16% del que s'havia pressupostat, segons les últimes dades disponibles.