Segons Sànchez, Junts és un dels tres partits grans de Catalunya, en competència amb ERC i el PSC, la qual cosa ha situat com a èxit de l'etapa fundacional de la formació. "Nosaltres hem apostat per tenir una lleialtat insubornable a l'independentisme. Avui, el país només podrà ser si esdevé un estat independent en forma de república", ha ressaltat el fins avui secretari general del partit. "Espanya ja ens ha ensenyat que dins les seves fronteres no ens permet ser lliures, ni tan sols la possibilitat de gaudir de les nostres tradicions i de la nostra llengua. No podem invertir tot allò que els catalans generem amb els nostres recursos", ha ressaltat Sànchez. "Si poguessin, ens voldrien aniquilats. Ens voldrien fer desaparèixer. I ho intenten, a fe de Déu que ho intenten en cadascuna de les seves decisions", ha remarcat el dirigent independentista.
És aquí, segons Sànchez, on Junts té la responsabilitat de ser el primer partit del país. "Només amb la garantia que els municipis estiguin governats per nosaltres tindrem la possibilitat de posar el conjunt de l'entramat institucional al servei de la independència. Ja prou de promeses que no s'acaben concretant, de diàlegs que mai troben la possibilitat de concretar-se, de resoldre el conflicte amb el govern espanyol quan l'Estat ha continuat castigant sistemàticament la nostra voluntat d'exercir l'autodeterminació. Sempre hem apostat per una sortida democràtica al conflicte. Ningú més que Junts podrà alçar la bandera del diàleg. Però ningú més que Junts està autoritzat per dir que no hi ha cap possibilitat de diàleg. L'únic diàleg que hi ha són les escoltes il·legals", ha indicat en referència al Catalangate, que ha congelat les relacions amb l'Estat.
"Argelers és també la nostra terra, malgrat que hi hagi fronteres que durant segles han intentat dividir el nostre país. La gran paradoxa és que no podem abraçar els nostres exiliats a l'Estat, però sí al nostre país", ha ressaltat el fins avui secretari general, que ha recordat que la localitat nord-catalana té una relació llarga amb l'exili, concretament el republicà, després de la Guerra Civil. "Les condicions eren molt diferents a les actuals, però ja s'hi van acollir molts catalans il·lustres que van liderar el període republicà i van defensar Catalunya de l'embat feixista", ha remarcat. "Seria immoral comparar l'exili dels nostres homes i dones amb el dels nostres avantpassats, però ha de quedar molt clar que, mentre hi hagi un exiliat, la ignomínia de l'Estat i la vulneració de la democràcia torna a quedar al capdavant. Mai Junts ni la majoria dels catalans deixarem abandonats ni en l'oblit cap dels nostres exiliats", ha insistit Sànchez.
L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha recordat l'abraçada que s'han fet aquest matí, cap a les 11.15, els exiliats i els presos indultats dalt de l'escenari mentre sonava el No surrender de Bruce Springsteen. En el torn d'agraïment als partits i entitats que s'han acostat a Argelers, Sànchez ha demanat que, quan "es torni a fer" -en referència a la tardor del 2017-, no pot ser "endebades". A la Catalunya Nord s'hi han desplaçat dirigents d'ERC, del Moviment d'Esquerres, d'Unitat Catalana -el partit associat a Junts de la Catalunya Nord-, d'Òmnium Cultural i de l'ANC.
🎗💪🻠NO SURRENDER 💪ðŸ»ðŸŽ— pic.twitter.com/bcomoHHCnh
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) June 4, 2022
La nova direcció tindrà Borràs com a presidenta i Turull com a secretari general gràcies a un pacte de repartiment al 50% de l'executiva. Els quatre vicepresidents seran Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Josep Rius i Anna Erra. Els dos primers són d'estricta confiança de la presidenta del Parlament, que en la negociació que va derivar en l'acord va donar molta importància al fet de disposar de poder executiu. El secretari d'organització serà David Torrents, regidor a Badalona i també escollit per Borràs, mentre que la secretària de finances serà Teresa Pallarès, candidata a l'alcaldia de Reus i que en l'anterior executiva ja ocupava el mateix càrrec.
La resta de noms són aquests: Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i responsable d'estratègies contra el lawfare; Damià Calvet, president del Port de Barcelona i responsable de les sectorials; Joan Canadell, diputat i encarregat del suport a l'emprenedoria; Cristina Casol, diputada i responsable de repoblament i arrelament; Montserrat Caupena, encarregada dels actes; la consellera Violant Cervera, secretaria de ciutadania i immigració; Jordi Fàbrega, diputat i responsable de polítiques de salut; Glòria Freixa, diputada i secretaria de polítiques d'habitatge; la consellera Gemma Geis, encarregada de recerca; Montserrat Girbau, encarregada dels afiliats; el conseller Jaume Giró, secretari d'impuls de l'economia; Marta Madrenas, diputada, alcaldessa de Girona i secretària de desenvolupament comunitari; Toni Morral, delegat del Govern a Barcelona i encarregat d'àrea metropolitana i pluralitat ideològica; Míríam Nogueras, cap de files a Madrid i coordinadora de les cambres parlamentàries; David Saldoni, adjunt a la secretaria general i encarregat de política municipal; Mònica Sales, portaveu parlamentària i secretària d'estudis i formació; Miquel Sàmper, exconseller i responsable de polítiques de seguretat; Aleix Sarri, secretari d'internacional; Ester Vallès, diputada i encarregada de polítiques animalistes; i Salvador Vergés, diputat i secretari de pagesia, pesca i energies renovables.
