27
d'abril
de
2022, 09:20
Actualitzat:
12:04h
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trencat aquest dimecres el silenci sobre el Catalangate nou dies després del seu esclat. Ho ha fet forçat per les circumstàncies -a l'agenda hi apareixia com a inajornable la sessió de control al Congrés dels Diputats- i sense anar més enllà del que havien fet els seus ministres en jornades anteriors. En aquest sentit, Sánchez ha esquivat l'assumpció directa de responsabilitats per la vigilància telemàtica a una seixantena de dirigents independentistes, ha defensat la tasca del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) -al qual ha emmarcat dins la legalitat en totes les seves actuacions- i ha insistit que la Moncloa està demostrant amb "fets" la voluntat de superar el conflicte amb Catalunya. Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid, ha indicat que el cas és "terriblement greu", especialment si el PSOE no era coneixedor dels fets en el moment en què ja estava en marxa l'espionatge.
Rufián, de fet, ha posat encara més en dubte el suport dels republicans al decret sobre mesures destinades a mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. "De moment, demani-li el telèfon al senyor Casero", ha indicat al final de la intervenció. Es referia a Alberto Casero, el diputat del PP que amb el seu error va permetre la tramitació de la reforma laboral, una votació en què el partit d'Oriol Junqueras es va desmarcar del govern espanyol. A hores d'ara, la Moncloa no té els vots garantits per tirar endavant el decret, perquè ERC exigeix dimissions, tot i que Rufián no les ha demanat en la pregunta a Sánchez. El cap de files dels republicans a Madrid, això sí, ha apuntat que el PSOE "no ha netejat les clavegueres" de l'Estat, i ha insistit que, quan això passa, "s'omplen de rates". "I les rates s'ho mengen tot", ha indicat.
El to de Sánchez ha contrastat amb la justificació que ha fet la ministra de Defensa, Margarita Robles, de l'espionatge. Quins arguments ha utilitzat? En essència, que a Catalunya s'hi va "vulnerar" la Constitució, que "algú" va declarar la independència, i que hi va haver dirigents del procés que, presumptament, van tenir vincles amb Rússia. També ha remarcat que es van produir "desordres" al país en moments claus del plet independentista. En aquests termes s'ha expressat Robles en resposta a Mireia Vehí, diputada de la CUP. El Catalangate ha monopolitzat la sessió de control i ha evidenciat el malestar dels socis de la investidura amb l'executiu que lidera Sánchez.
La Moncloa va optar aquest dimarts per rebutjar l'ultimàtum d'ERC, perquè va esquivar l'assumpció directa de responsabilitats i va instaels republicans a aprovar el decret de la guerra aquest dijous, però tant el partit d'Oriol Junqueras com el Govern es troben a molta distància del PSOE. Veus de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que, des que va esclatar públicament el cas -en privat se'n tenia coneixement des de feia mesos, però no es va moure res fins que el The New Yorker i Citizen Lab van publicar les investigacions sobre l'espionatge-, ERC ha anat virant cap a "posicions més dures", veient la resposta del PSOE i, sempre segons aquests dirigents, per la "inflexibilitat" que el partit de Carles Puigdemont ha volgut manifestar sobre l'episodi. Sigui com sigui, el conflicte ha escalat fins al punt que Aragonès ha posat al congelador una taula de diàleg que, fins ara, malgrat ser la seva gran aposta, no havia aportat cap fruit concret més enllà d'ultimar un acord sobre la protecció del català. Ara, tot és encara més lluny.
"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", va apuntar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va situar lamesa de negociació "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la en els termes en què va ser redissenyada el 15 de setembre de l'any passat, data de l'última reunió a Palau. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", va apuntar la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", va remarcar Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat, i es preparen accions davant d'instàncies internacionals per maximitzar l'efecte polític de l'espionatge.
L'executiu també reclama a la Moncloa que aixequi el secret de totes les actuacions relacionades amb l'espionatge massiu. En particular, la Generalitat sol·licitarà formalment al consell de ministres l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) o qualsevol altra agència estatal amb l'empresa NSO -la responsable de Pegasus- o altres companyies que ofereixin serveis anàlegs. Mentrestant, només hi haurà les "relacions indispensables" amb el govern espanyol per atendre necessitats urgents dels catalans. Els vincles entre la Generalitat i la Moncloa, de fet estan congelades des de dimarts de la setmana passada, quan Aragonès es va encarregar d'avisar que la confiança era "zero".
El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publicava aquest dimarts El País. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats. Mentrestant, El Español puntualitzava que el Tribunal Suprem mai havia rebut peticions per autoritzar un espionatge "massiu" als dirigents independentistes. Malgrat el secret que regeix els serveis d'intel·ligència, en les últimes hores van aflorant versions davant la pressió que rep la Moncloa.
La ministra de Defensa tanca files amb el CNI
La ministra de Defensa, que té el CNI dins les seves competències, ja va ser ahir la veu més agra de la jornada amb l'independentisme. Davant les preguntes de Junts, Bildu i ERC al Senat, Robles va desacreditar la investigació que ha portat a la constatació de l'espionatge i va desafiar els afectats a anar davant la justícia, tot i que els va advertir del risc d'incórrer en un delicte de denúncia falsa. La ministra va puntualitzar que el CNI "no ha reconegut res", malgrat la informació publicada pel diari El País, i va apuntar que només es tracta "d'elucubracions". "Espero que es compleixi la constitució de la comissió de secrets oficials Tenim l'obligació de guardar els secrets, i el govern té l'obligació de complir amb la legalitat", va indicar la titular de Defensa.
Qualsevol estat democràtic, va dir ja en resposta a Bildu, té treballadors que se cenyeixen al compliment de la llei. "No es pot tacar el bon nom de milers de persones que treballen perquè se'ns protegeixin els drets fonamentals", va apuntar. "Això és una democràcia", va radiografiar Robles. Més amable es va mostrar el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que després del consell de ministres va apuntar que el govern espanyol "té la consciència tranquil·la" i que s'està en el moment "d'aclariment dels fets". La compareixença de Bolaños, en la qual va esquivar dimissions pel Catalangate, s'ha centrat en les mesures de transparència associades a la Casa Reial, que s'han accelerat un cop esclatat el cas de l'espionatge a dirigents independentistes. Les novetats associades amb la monarquia, en els últims anys, han anat en paral·lel a grans impactes, com ara la pandèmia o bé la guerra a Ucraïna.
Mentrestant, al Congrés el govern espanyol també nota la pressió dels aliats i, fins i tot, del soci a la Moncloa, Unides Podem. El grup que comanda Jaume Asens es va sumar a l'independentisme a l'hora de reclamar dimissions i la posada en marxa una comissió per esclarir els fets al marge de la de secrets oficials, que ara s'accelera per ordre de la presidenta de la cambra, Meritxell Batet. És al Congrés, precisament, on Sánchez s'ha explicat aquest dimecres, nou dies després de l'esclat de l'escàndol i amb els socis revoltats. El rumb de la legislatura està en joc i el calendari previst -eleccions a finals del 2023- pot entrar en qüestionament si l'espionatge s'enverina encara més.
Rufián, de fet, ha posat encara més en dubte el suport dels republicans al decret sobre mesures destinades a mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. "De moment, demani-li el telèfon al senyor Casero", ha indicat al final de la intervenció. Es referia a Alberto Casero, el diputat del PP que amb el seu error va permetre la tramitació de la reforma laboral, una votació en què el partit d'Oriol Junqueras es va desmarcar del govern espanyol. A hores d'ara, la Moncloa no té els vots garantits per tirar endavant el decret, perquè ERC exigeix dimissions, tot i que Rufián no les ha demanat en la pregunta a Sánchez. El cap de files dels republicans a Madrid, això sí, ha apuntat que el PSOE "no ha netejat les clavegueres" de l'Estat, i ha insistit que, quan això passa, "s'omplen de rates". "I les rates s'ho mengen tot", ha indicat.
El to de Sánchez ha contrastat amb la justificació que ha fet la ministra de Defensa, Margarita Robles, de l'espionatge. Quins arguments ha utilitzat? En essència, que a Catalunya s'hi va "vulnerar" la Constitució, que "algú" va declarar la independència, i que hi va haver dirigents del procés que, presumptament, van tenir vincles amb Rússia. També ha remarcat que es van produir "desordres" al país en moments claus del plet independentista. En aquests termes s'ha expressat Robles en resposta a Mireia Vehí, diputada de la CUP. El Catalangate ha monopolitzat la sessió de control i ha evidenciat el malestar dels socis de la investidura amb l'executiu que lidera Sánchez.
La Moncloa va optar aquest dimarts per rebutjar l'ultimàtum d'ERC, perquè va esquivar l'assumpció directa de responsabilitats i va instaels republicans a aprovar el decret de la guerra aquest dijous, però tant el partit d'Oriol Junqueras com el Govern es troben a molta distància del PSOE. Veus de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que, des que va esclatar públicament el cas -en privat se'n tenia coneixement des de feia mesos, però no es va moure res fins que el The New Yorker i Citizen Lab van publicar les investigacions sobre l'espionatge-, ERC ha anat virant cap a "posicions més dures", veient la resposta del PSOE i, sempre segons aquests dirigents, per la "inflexibilitat" que el partit de Carles Puigdemont ha volgut manifestar sobre l'episodi. Sigui com sigui, el conflicte ha escalat fins al punt que Aragonès ha posat al congelador una taula de diàleg que, fins ara, malgrat ser la seva gran aposta, no havia aportat cap fruit concret més enllà d'ultimar un acord sobre la protecció del català. Ara, tot és encara més lluny.
"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", va apuntar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va situar lamesa de negociació "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la en els termes en què va ser redissenyada el 15 de setembre de l'any passat, data de l'última reunió a Palau. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", va apuntar la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", va remarcar Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat, i es preparen accions davant d'instàncies internacionals per maximitzar l'efecte polític de l'espionatge.
L'executiu també reclama a la Moncloa que aixequi el secret de totes les actuacions relacionades amb l'espionatge massiu. En particular, la Generalitat sol·licitarà formalment al consell de ministres l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) o qualsevol altra agència estatal amb l'empresa NSO -la responsable de Pegasus- o altres companyies que ofereixin serveis anàlegs. Mentrestant, només hi haurà les "relacions indispensables" amb el govern espanyol per atendre necessitats urgents dels catalans. Els vincles entre la Generalitat i la Moncloa, de fet estan congelades des de dimarts de la setmana passada, quan Aragonès es va encarregar d'avisar que la confiança era "zero".
El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publicava aquest dimarts El País. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats. Mentrestant, El Español puntualitzava que el Tribunal Suprem mai havia rebut peticions per autoritzar un espionatge "massiu" als dirigents independentistes. Malgrat el secret que regeix els serveis d'intel·ligència, en les últimes hores van aflorant versions davant la pressió que rep la Moncloa.
La ministra de Defensa tanca files amb el CNI
La ministra de Defensa, que té el CNI dins les seves competències, ja va ser ahir la veu més agra de la jornada amb l'independentisme. Davant les preguntes de Junts, Bildu i ERC al Senat, Robles va desacreditar la investigació que ha portat a la constatació de l'espionatge i va desafiar els afectats a anar davant la justícia, tot i que els va advertir del risc d'incórrer en un delicte de denúncia falsa. La ministra va puntualitzar que el CNI "no ha reconegut res", malgrat la informació publicada pel diari El País, i va apuntar que només es tracta "d'elucubracions". "Espero que es compleixi la constitució de la comissió de secrets oficials Tenim l'obligació de guardar els secrets, i el govern té l'obligació de complir amb la legalitat", va indicar la titular de Defensa.
Qualsevol estat democràtic, va dir ja en resposta a Bildu, té treballadors que se cenyeixen al compliment de la llei. "No es pot tacar el bon nom de milers de persones que treballen perquè se'ns protegeixin els drets fonamentals", va apuntar. "Això és una democràcia", va radiografiar Robles. Més amable es va mostrar el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que després del consell de ministres va apuntar que el govern espanyol "té la consciència tranquil·la" i que s'està en el moment "d'aclariment dels fets". La compareixença de Bolaños, en la qual va esquivar dimissions pel Catalangate, s'ha centrat en les mesures de transparència associades a la Casa Reial, que s'han accelerat un cop esclatat el cas de l'espionatge a dirigents independentistes. Les novetats associades amb la monarquia, en els últims anys, han anat en paral·lel a grans impactes, com ara la pandèmia o bé la guerra a Ucraïna.
Mentrestant, al Congrés el govern espanyol també nota la pressió dels aliats i, fins i tot, del soci a la Moncloa, Unides Podem. El grup que comanda Jaume Asens es va sumar a l'independentisme a l'hora de reclamar dimissions i la posada en marxa una comissió per esclarir els fets al marge de la de secrets oficials, que ara s'accelera per ordre de la presidenta de la cambra, Meritxell Batet. És al Congrés, precisament, on Sánchez s'ha explicat aquest dimecres, nou dies després de l'esclat de l'escàndol i amb els socis revoltats. El rumb de la legislatura està en joc i el calendari previst -eleccions a finals del 2023- pot entrar en qüestionament si l'espionatge s'enverina encara més.