25
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
19:44h
En el món del futbol, i la darrera edició de la Champions League n'és un exemple clar, els equips saben que al Reial Madrid no se'l pot donar per mort fins que l'àrbitre xiula el final del partit. Que li expliquin al Manchester City de Pep Guardiola. El Barça de Joan Laporta també s'ha abonat a l'èpica, però en aquest cas als despatxos i en matèria econòmica i de les famoses "palanques". Falta menys d'una setmana perquè es tanqui el mercat de fitxatges i Jules Koundé encara no ha estat inscrit. I de forma similar però en el món de la política, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha acostumat també a les victòries a l'últim minut.
Aquest dijous, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant el decret d'estalvi energètic amb els suports d'ERC, el PNB i Bildu, el qual només és el darrer exemple d'una manera de fer reiterada que, d'alguna manera, ja va anticipar la pròpia investidura de Sánchez. El líder del PSOE va aconseguir els vots suficients per mantenir-se a la Moncloa després de llargues negociacions amb ERC i la confecció d'una majoria fràgil i variable però que, quasi tres anys després, encara aguanta amb alts i baixos. Les converses fins a última hora no han estat una excepció i Sánchez i el seu govern s'han habituat a desencallar votacions in extremis.
La pròrroga de l'estat d'alarma amb Ciutadans
La geometria variable i les victòries d'última hora ja es van veure durant la pandèmia, amb les pròrrogues de l'estat d'alarma. Concretament la quarta pròrroga va obligar Sánchez a arromangar-se per aconseguir els suports necessaris, que finalment van venir de la mà del PNB i Ciutadans en un ple al Congrés que es va celebrar el 6 de maig de 2020. ERC, Junts, la CUP i Vox, entre altres, hi van votar en contra, i el PP es va abstenir. Espanya es trobava encara en un moment de molta tensió hospitalària per la pandèmia i, de fet, l'estat d'alarma no acabaria fins poc abans de Sant Joan.
Els fons europeus, amb els vots de Vox
Sánchez no va sobrat de vots i no té manies d'acceptar suports, encara que vinguin de l'extrema dreta. El decret sobre la gestió dels fons europeus, aprovat el 28 de gener de 2021, va tirar endavant a última hora amb l'abstenció de Vox i el vot afirmatiu de Bildu, però PP i Ciutadans hi van votar en contra i ERC, també. Una de les principals iniciatives de la legislatura, encaminada a facilitar la recuperació post-pandèmica, va desencallar-se amb el compromís que es tramitaria posteriorment com a projecte de llei, però aquesta promesa, un any i mig, encara no s'ha materialitzat.
ERC salva el decret dels interins
També a última hora va tirar endavant el decret dels interins, per regularitzar-ne la situació i reduir-ne el número a les administracions públiques tal com demana la Unió Europea. Podem, soci del PSOE, va tenir dubtes fins a última hora i les negociacions van ser contrarellotge. Al matí, Sánchez no tenia els suports necessaris. A la tarda, el decret tirava endavant amb el vot favorable d'ERC i una abstenció "crítica" del PNB. Era juliol del 2021 i un cop més, el govern espanyol va aconseguir el seu propòsit, amb només un vot de diferència.
Els pressupostos, amb ERC al temps de descompte
Una de les lleis centrals de la legislatura, els pressupostos, es van poder tirar endavant al temps de descompte amb el suport d'ERC i del PNB, que no va posicionar-se fins a última hora. Els comptes de 2022, aprovats el novembre de 2021, van seguir una dinàmica similar als anteriors, amb el suport de pràcticament tots els partits d'esquerres de l'hemicicle i també dels nacionalistes bascos, i l'oposició de la dreta i extrema dreta. Al final, majoria àmplia, amb 188 vots a favor.
La reforma laboral, la votació més surrealista
La votació de la reforma laboral ha estat, probablement, la votació més surrealista que s'ha viscut els darrers anys al Congrés dels Diputats. El 3 de febrer d'enguany va ser una jornada d'infart, amb diputats rebels i errors decisius, que van permetre tirar endavant la iniciativa del govern espanyol contra tot pronòstic i per la mínima. Dos diputats d'Unió del Poble Navarrès van trencar la disciplina de vot i es van oposar a la reforma, però l'error del diputat del PP Alberto Casero va facilitar l'aprovació per 175 a 174 vots.
La llei de l'audiovisual sense ERC i amb el PP
Un dels motius que va aportar ERC a facilitar l'aprovació dels pressupostos espanyols van ser els compromisos assolits amb el PSOE en relació a la llei de l'audiovisual. Finalment, el 26 de maig, els republicans van votar en contra d'aquesta norma, que tampoc va satisfer Poder, partit de govern i que es va abstenir. El motiu: una esmena pactada entre el PSOE, PP i Ciutadans que, segons els independentistes, beneficia els principals grups mediàtics espanyols. Els vots d'ERC van deixar de ser rellevants quan el PP va canviar d'opinió i va facilitar la tramitació de la llei amb una abstenció. No hi ha precedents d'un cas així.
El decret anticrisi, per poc
L'escàndol del Catalangate, amb l'espionatge a desenes d'independentistes, va tensionar -però no trencar- la majoria de la investidura. ERC va votar en contra d'algunes iniciatives del govern espanyol que, gràcies a la geometria variable, han pogut tirar endavant igual. Un exemple és el decret anticrisi, de mesures econòmiques per fer front a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna. ERC va votar-hi en contra per la manca de respostes de Sánchez als casos d'espionatge, però la iniciativa va poder tirar endavant a última hora amb els vots de Bildu i el PNB.
La llei de memòria i el malestar de Joan Tardà
També al juliol, i encara amb la remor de fons del Catalangate, ERC va facilitar la tramitació de la llei de memòria històrica. El text declara il·legal el franquisme, però no reforma la llei d'amnistia. El suport del PNB, Bildu i el PDECat i l'abstenció dels republicans va permetre desencallar la mesura. El posicionament d'ERC no va agradar a qui va ser el seu líder al Congrés, Joan Tardà, que va assegurar estar "trist i decebut" per haver "blanquejat" el govern espanyol.
Aquest dijous, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant el decret d'estalvi energètic amb els suports d'ERC, el PNB i Bildu, el qual només és el darrer exemple d'una manera de fer reiterada que, d'alguna manera, ja va anticipar la pròpia investidura de Sánchez. El líder del PSOE va aconseguir els vots suficients per mantenir-se a la Moncloa després de llargues negociacions amb ERC i la confecció d'una majoria fràgil i variable però que, quasi tres anys després, encara aguanta amb alts i baixos. Les converses fins a última hora no han estat una excepció i Sánchez i el seu govern s'han habituat a desencallar votacions in extremis.
La pròrroga de l'estat d'alarma amb Ciutadans
La geometria variable i les victòries d'última hora ja es van veure durant la pandèmia, amb les pròrrogues de l'estat d'alarma. Concretament la quarta pròrroga va obligar Sánchez a arromangar-se per aconseguir els suports necessaris, que finalment van venir de la mà del PNB i Ciutadans en un ple al Congrés que es va celebrar el 6 de maig de 2020. ERC, Junts, la CUP i Vox, entre altres, hi van votar en contra, i el PP es va abstenir. Espanya es trobava encara en un moment de molta tensió hospitalària per la pandèmia i, de fet, l'estat d'alarma no acabaria fins poc abans de Sant Joan.
Els fons europeus, amb els vots de Vox
Sánchez no va sobrat de vots i no té manies d'acceptar suports, encara que vinguin de l'extrema dreta. El decret sobre la gestió dels fons europeus, aprovat el 28 de gener de 2021, va tirar endavant a última hora amb l'abstenció de Vox i el vot afirmatiu de Bildu, però PP i Ciutadans hi van votar en contra i ERC, també. Una de les principals iniciatives de la legislatura, encaminada a facilitar la recuperació post-pandèmica, va desencallar-se amb el compromís que es tramitaria posteriorment com a projecte de llei, però aquesta promesa, un any i mig, encara no s'ha materialitzat.
ERC salva el decret dels interins
També a última hora va tirar endavant el decret dels interins, per regularitzar-ne la situació i reduir-ne el número a les administracions públiques tal com demana la Unió Europea. Podem, soci del PSOE, va tenir dubtes fins a última hora i les negociacions van ser contrarellotge. Al matí, Sánchez no tenia els suports necessaris. A la tarda, el decret tirava endavant amb el vot favorable d'ERC i una abstenció "crítica" del PNB. Era juliol del 2021 i un cop més, el govern espanyol va aconseguir el seu propòsit, amb només un vot de diferència.
Els pressupostos, amb ERC al temps de descompte
Una de les lleis centrals de la legislatura, els pressupostos, es van poder tirar endavant al temps de descompte amb el suport d'ERC i del PNB, que no va posicionar-se fins a última hora. Els comptes de 2022, aprovats el novembre de 2021, van seguir una dinàmica similar als anteriors, amb el suport de pràcticament tots els partits d'esquerres de l'hemicicle i també dels nacionalistes bascos, i l'oposició de la dreta i extrema dreta. Al final, majoria àmplia, amb 188 vots a favor.
La reforma laboral, la votació més surrealista
La votació de la reforma laboral ha estat, probablement, la votació més surrealista que s'ha viscut els darrers anys al Congrés dels Diputats. El 3 de febrer d'enguany va ser una jornada d'infart, amb diputats rebels i errors decisius, que van permetre tirar endavant la iniciativa del govern espanyol contra tot pronòstic i per la mínima. Dos diputats d'Unió del Poble Navarrès van trencar la disciplina de vot i es van oposar a la reforma, però l'error del diputat del PP Alberto Casero va facilitar l'aprovació per 175 a 174 vots.
La llei de l'audiovisual sense ERC i amb el PP
Un dels motius que va aportar ERC a facilitar l'aprovació dels pressupostos espanyols van ser els compromisos assolits amb el PSOE en relació a la llei de l'audiovisual. Finalment, el 26 de maig, els republicans van votar en contra d'aquesta norma, que tampoc va satisfer Poder, partit de govern i que es va abstenir. El motiu: una esmena pactada entre el PSOE, PP i Ciutadans que, segons els independentistes, beneficia els principals grups mediàtics espanyols. Els vots d'ERC van deixar de ser rellevants quan el PP va canviar d'opinió i va facilitar la tramitació de la llei amb una abstenció. No hi ha precedents d'un cas així.
El decret anticrisi, per poc
L'escàndol del Catalangate, amb l'espionatge a desenes d'independentistes, va tensionar -però no trencar- la majoria de la investidura. ERC va votar en contra d'algunes iniciatives del govern espanyol que, gràcies a la geometria variable, han pogut tirar endavant igual. Un exemple és el decret anticrisi, de mesures econòmiques per fer front a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna. ERC va votar-hi en contra per la manca de respostes de Sánchez als casos d'espionatge, però la iniciativa va poder tirar endavant a última hora amb els vots de Bildu i el PNB.
La llei de memòria i el malestar de Joan Tardà
També al juliol, i encara amb la remor de fons del Catalangate, ERC va facilitar la tramitació de la llei de memòria històrica. El text declara il·legal el franquisme, però no reforma la llei d'amnistia. El suport del PNB, Bildu i el PDECat i l'abstenció dels republicans va permetre desencallar la mesura. El posicionament d'ERC no va agradar a qui va ser el seu líder al Congrés, Joan Tardà, que va assegurar estar "trist i decebut" per haver "blanquejat" el govern espanyol.