Política

Sarkozy busca la victòria definitiva

ARA A PORTADA

«L'última bala» de Gabriel Rufián topa amb l'«orgull» de ser d'ERC Lluís Girona Boffi
Interior justifica per criteris «d'urgència» la formació als Agents Rurals en una base militar espanyola Gerard Mira
L'activista de l'ANC acusat d'agredir un mosso es reuneix amb Parlon per «aclarir malentesos»: «Assumpte tancat» Redacció
ETA reapareix a l'Ecuestre Pep Martí i Vallverdú
El xoc pels incentius per escurçar baixes laborals es fa gran: «S'ha mentit la població i els grups parlamentaris» David Cobo

Redacció

Publicat el 14 de novembre de 2010 a les 23:11

S'han acabat els experiments. Nicolas Sarkozy ha fet un govern a mida del seu partit, sense derives aperturistes cap a l'esquerra (Bernard Kouchner ha caigut i Eric Besson ha mantingut el ministeri a canvi de treure's el carnet de l'UMP), ni cap al centre (Jean-Louis Borloo també plega), ni cap a l'extrema dreta, com demostra la desaparició, per sorpresa, del ministeri d'Immigració, el que va encarregar-se de la discutida "identitat nacional".

Tot plegat, indica un replegament de la dreta francesa cap a posicions més ideològiques, més orientades a intentar la recuperació del seu electorat tradicional, molt desorientat per les invitacions constants de Nicolas Sarkozy cap a personatges de divers origen polític.

A més, aquesta és la reacció que resulta d'un periode de conflictivitat social relacionat amb les reformes que ha encarat el govern Sarkozy/Fillon, decidit a endurir les retallades socials, sigui quina sigui la reacció sindical.

En definitiva, Nicolas Sarkozy recupera la identitat de la dreta francesa. S'obre, a partir d'ara, un final de mandat amb una confrontació oberta i sense matisos. O "Sarko" o els sindicats.