El conseller Joan Saura ha avisat del fet que, al seu parer, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut incrementarà la desafecció social respecte a la política i, fins i tot, en relació a Espanya. Bé, una obvietat més. Però el més rellevant és que, implícitament, de la declaració es desprèn que això a ell no li passarà, i que continuarà encantat de la vida amb els partits actuals i sense que li passi pel cap fer-se pessimista. És a dir, independentista.

Suposo que la fe en l'actual sistema de Joan Saura es basa en un nivell d'optimisme personal molt infreqüent. La mateixa confiança en la bondat universal que va exhibir, fa sis anys, quan va sortir a rebre, a la plaça de Sant Jaume, el Bus de l'Estatut. Un vehicle que va voltar, durant tres mesos, per 62 municipis catalans, tot recollint les aportacions de 5.041 ciutadans -igualment optimistes, per cert- que es van traslladar a la ponència que redactava l'Estatut. No sabem si alguna d'elles està essent retallada aquests dies.

El cas és que tanta bonhomia també va generar una proposta, gens desafectada, com el Festatut, on un grup d'animació fomentava pels pobles la creació d'equips de deu persones que, segons es deia des de la conselleria de Saura, "donaran vida al debat d'una manera creativa a través de diferents formes d'expressió artística. Aquestes opinions es poden representar des d'un format teatral, poètic o fins i tot musical".

Tot això passava el 2004 i, efectivament, d'aleshores ençà la gent s'ha enfadat una mica. Inclosos mossos i bombers, malgrat el Feng Shui. Però Saura continua igual d'optimista. Total, que qui és desafecte és perquè vol, ell ha fet el que ha pogut.