Les eleccions espanyoles del 20-D produiran canvis en l’escenari polític. En centres neuràlgics comença a admetre’s que caldrà obrir el joc polític d’una manera impensable fins fa ben poc. En sectors dels dos grans partits estatals, el PP i el PSOE, es veuria amb bons ulls que Josep Antoni Duran i Lleida jugués un paper com a president d’una ponència d’estudi per “posar al dia” la Constitució espanyola. Una manera subreptícia de reconèixer que cal anar a una reforma de la carta magna.

La possibilitat de reformar la Constitució ha estat plantejada obertament pel PSOE i també hi ha especulat Ciutadans. Però el PP, fins al moment, ho ha rebutjat de manera rotunda, malgrat que hi ha membres significatius del partit que ho defensen. Un d’ells és el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, qui després de defensar la necessitat d’una reforma, va ser desautoritzat sense contemplacions. Però en política, són al final les circumstàncies les que acaben decantant les correlacions de forces.   

S’obre pas un corrent de pensament entre els analistes madrilenys favorable a una “obertura” davant del conflicte amb Catalunya, contemplat cada cop amb més por des del cor de l’Estat. En aquest context, la “carta Duran” cobra valor com un recurs ben vist pels segments menys intransigents de l’Estat. Seria ben vista per l’entorn de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez. Algunes fonts apunten que en els propers dies apareixeran alguns articles en la premsa que defensaran aquesta carta.

Per presidir aquesta ponència, Duran i Lleida ha de ser diputat al Congrés. Un embat no pas fàcil. Si ho aconsegueix, trobarà qui li doni suport per representar un paper polític de frontissa en el conflicte entre Catalunya i l’Estat. De fet, aquesta és una de les ambicions del president d’Unió Democràtica: esdevenir un dels homes pont en un futur immediat. El líder democristià ha presidit la Comissió d'Exteriors del Congrés sota governs socialista i popular.