Això ja és irreversible. La marea de l'Onze de Setembre ho està inundant tot i no se'n salva ni el Liceu. Per la cara que feien, els prínceps s'adonen que val la pena que conservin Astúries, perquè Girona la tenen perduda del tot. Ja no es tracta ni del rei de l'elefant, ni de la infanta de les comissions; és una esmena a la totalitat. Un final de règim.

I davant d'això no hi ha res a fer. Josep Sazatornil ja fa temps que es va atipar de pagar factures humiliants al ministre de Madrid i ara el seu gendre ven els porters automàtics per tot el món amb les instruccions en anglès. Són molts milers d'històries com la d'ell i tants d'altres les que, al final, fan la Història. Els capítols cada cop passen més de pressa.

Un dia de 1960 un jove congolès li va robar el sabre al rei Balduí i allò va acabar, simbòlicament, amb el colonialisme europeu perquè va deixar de ser invulnerable... Ahir el Liceu va esclatar. I l'onada expansiva s'emportarà els últims aplaudiments de la Llotja.