Ja sabem tots que som un país estrany, en el que les masoveres van al mercat  i les bruixes es pentinen. Un país que porta al jutjat al millor Barça de la història i que rememora feliç com el patriarca Ewing titllava de pendó la gran Sue Ellen. Hem creat pistolerisme, el Club Súper Tres, la Setmana Tràgica, el Capità Enciam i hem fet que els anarquistes arribin a ministres. Aquest país ha fet aquestes coses. Coses estranyíssimes. De fet, la història de molts estats avançats tenen una història molt més avorrida.

Per tant, un país que ha fet aquestes coses també és lògic que arribi al seu alliberament nacional fent coses estranyes, inexplicables per a molts, necessàries per molts altres, i singulars per a tots. Al capdavall, som aquí fent aquestes coses estranyes. I que ningú no s'enganyi, encara continuarem fent coses rares.
 
Malgrat les coses rares, la sensació és que el país fa una cosa que en té ganes i que agrada.Per culpa nostra, l'Estat s'ha fet un selfie i no s'ha agradat gens. Gens ni mica. Nosaltres, en canvi, malgrat les coses rares i les contradiccions, els matisos, les ximpleries i les collonades, ens hem fet un selfie i ens hem agradat. El país s’ha fet un selfie i s’ha agradat. I diumenge, cabudament estranys, ens farem l'enèsim selfie per dir-li al món que serà l'Estat, l'Espanya eterna, qui quedarà retratat. El selfie del #9N serà macu. Molt macu.