Un setanta per cent dels ciutadans espanyols no tenen cap interès en l'espectacle dels braus, però això és igual. El nacionalisme d'estat és d'una radicalitat tal que superposa els símbols identitaris a qualsevol consideració de tipus cívic o ètic. Mentre hi hagi Espanya, hi haurà toreros. És la seva opció, però no la de la resta del món.

En canvi avui i aquí es materialitza una victòria incontestable del civisme. Quan mori l'últim brau d'aquesta tarda a la Monumental s'haurà acabat, definitivament, amb una pràctica indefensable a través de la democràtica directa i la participació popular. 

En aquest cas, el catalanisme ha respost a una demanda animalista d'abast internacional. Ha estat una victòria de les bases, no pas dels partits, que mai no haurien pres la iniciativa en un debat tan simbòlic com aquest. És a dir que, com sol passar en aquest país, és la gent qui s'organitza i qui guanya.

O sigui que, en fi, potser no som imparables, però el que sí sé és que no tenim voluntat de parar.