“Espanya serà el que els espanyols vulguin que sigui”. Aquesta frase la poden pronunciar tant Mariano Rajoy com Alfredo Pérez Rubalcaba, però últimament la hi hem sentit a dir a Albert Rivera, embarcat en la seva aventura de fer les espanyes. La frase en qüestió és força interessant, perquè qualsevol de tots tres, per exemple en un míting a Màlaga, podrien afirmar sense cap problema, “Màlaga serà el que els malaguenys vulguin que sigui” i també, “Andalusia serà el que els andalusos vulguin que sigui”. Crec que ho signarien tots tres sense cap mena de problema ni de rubor.
Ara bé, ja saben que l'espanyol -l'idioma, vull dir-, té aquella expressió paradoxal, incongruent i contradictòria de 'la excepción que confirma la regla', i en aquest exemple, és evident que la frase seria vàlida sempre i quan el subjecte no fos Catalunya. Cap d'ells pronunciaria la frase 'Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui', i tots sabem que això no ho dirien mai perquè corren el risc que els catalans decidim alguna cosa que a ells no els convingui.
Per tant, el que queda clar és que la llibertat d'elecció, el dret a decidir, és múltiple i universal sempre i quan qui es considera capacitat per atorgar-lo té la seguretat que el presumpte beneficiari no sortirà del camí que té traçat. És per això que mai no ens permetran decidir per nosaltres mateixos, però la pregunta és, ens resignarem nosaltres a ser el que ells vulguin?
