El periodista de NacióDigital Roger Tugas i la periodista i subdirectora del FAQS Mònica Hernàndez han presentat aquest dilluns el seu llibre "Ferides d'exili". L'acte, celebrat a la Llibreria de la Imatge de Barcelona, ha comptat amb la participació dels autors del llibre, l'exconseller de Cultura i ara exiliat a Brussel·les Lluís Puig, el militant independentista i antic exiliat Aleix Renyé, que són dos dels entrevistats, i el director de la col·lecció La Guspira de l'editorial lleidatana Pau Juvillà, ara diputat de la CUP.

Tugas i Hernàndez han exposat com sorgeix aquest projecte i han reivindicat una etapa de l'exili "poc estudiada". "No presentem superherois, sinó persones que tenen problemes amb les necessitats més humanes", afirma Hernàndez. La periodista recorda com Puigdemont va explicar com va pactar amb la seva dona "no caure en el dramatisme"; com Comín parlava "d'un combat diari per poder a l'exili"; o com Meritxell Serret no volia parlar tan freqüentment amb els pares "per no generar una dependència".

En el seu torn, Aleix Renyé ha recordat el seu "refugi, que no exili" a la Catalunya del Nord, però l'assumeix com una necessitat més per "assolir la llibertat". "Quan un Estat no permet l'alliberament és evident que hi haurà presó i exili", ha afirmat. Renyé ha insistit en el fet que "fins que no s'arribi a la independència hi haurà repressió perquè l'Estat no s'aturarà". El periodista i escriptor també ha explicat que arran d'aquesta persecució política hi ha hagut "un augment del catalanisme" en el territori d'aquesta Catalunya del Nord que avui dia pertany geogràficament a França. 

L'exconseller de Cultura Lluís Puig ha desitjat que "siguem l'última generació que ens hem d'exiliar perquè voldrà dir que som lliures". Puig ha criticat també l'exili de Valtònyc -al qual ha descrit com un gran amic- o l'empresonament de Pablo Hasél. "Estem en un tsunami judicial que afecta a tothom", ha sentenciat. Tot i això, Puig es mostra optimista i creu que "estem allà on volem", en referència a la lluita internacional per posar el paper de la justícia espanyola en evidència.

Els dos exiliats han narrat el factor més humà del seu exili. Problemes diferents en èpoques molt diferents. En el cas de Renyé, va arribar a la frontera amb França sense papers i sense sostre. "Em vaig dedicar a fer tot el que podia per guanyar uns diners", relata. Renyé també ha ofert la versió inversa, ja que té la nacionalitat francesa derivada dels anys a l'exili. "No tinc dret a vot aquí perquè sóc francès", explica.

Puig també ha parlat sobre la complicació que va suposar uns tràmits tan comuns com "obrir un compte corrent o empadronar-se" a l'exili. Tot reivindicant els refugiats que hi ha per tot el món ha reflexionat imaginant "si va ser difícil per a mi, com en deu ser de complicat si no ets europeu". El polític exiliat per l'1-O ha posat èmfasi també en les relacions efectives creades a Bèlgica. "Hi ha tota una xarxa de represaliats que ens han acollit", explica. Per Puig, l'exili li ha despertat un "cooperativisme social" que "a la meva edat" mai s'hauria esperat teixir.

Ferides d'exili creua, a través d'entrevistes a personatges rellevants del país com Carles Puigdemont, Marta Rovira o Lluís Llach entre d'altres, els exilis en dues èpoques convulses de la nostra història més recent: el del tardofranquisme i la Transició i el de l'1 d'Octubre. Unes vivències molt particulars, però amb elements comuns que defineixen una experiència de lluita compartida que dura des de fa dècades i la qual encara no té fi. Les 17 entrevistes a les diferents persones represaliades són una eina perfecta per entendre el vessant emocional i íntima de l'exili.

El llibre està publicat per Pagès Editors i es pot comprar en línia fent clic en aquest enllaç. Per fer-ne un petit tast, a NacióDigital també us avancem alguns fragments de les entrevistes amb Puigdemont, Rovira, Llach i Renyé.
[noticia]218409[/noticia]