Bé, doncs ja hi ha resposta: "la casta espanyola ha insultat els catalans i sé que la casta espanyola no ha entès que Espanya és un país de països". Queda clar, doncs, que Pablo Iglesias limita el conflicte entre Catalunya i Espanya a una ofensa -aparentment només moral- de la qual en són responsables, únicament, les elits de Madrid. Així doncs, la solució arribarà, de forma automàtica, l'endemà de la victòria electoral de Podem/Podemos. Fàcil, no?

Pablo Iglesias, com fa temps Felipe González, representa l'esquerra populista espanyola, però -precisament per aquest origen ideològic- és perfectament domesticable. Tant és així que quan encara són molt lluny del poder ja han iniciat una cursa ràpida cap a la socialdemocràcia, equivalent a la que va culminar amb l'eliminació del marxisme en el XXVIII Congrés del PSOE de 1979. Són una solució plausible per a una reforma limitada d'Espanya, que actualitzi un règim excessivament deslegitimat per una combinació, ja massa visible, de cleptomania i opacitat. D'aquí la generositat de la televisió del Grup Planeta, que s'incrementa a mesura que Iglesias i els seus creixen a les enquestes.

És evident que Podemos/Podem és l'última possibilitat de salvació de l'actual sistema de subordinació política entre Catalunya i Espanya. Però, davant d'això, el projecte independentista no pot confrontar-hi malhumor, sinó projecte, democràcia i solucions socials. Cal deixar claríssim que l'Estat Català no deixarà ningú enrere i que, a més, està molt a prop. Sí que podem.