A Euskadi, el PSOE i el PP sumats tenen menys escons que el PNB. Veurem què passa a Catalunya el mes que ve, però l'enquesta del CEO -per cert, la que millor va descriure el resultat de les passades espanyoles- dibuixa un panorama en el qual els dos grans partits espanyols queden en quart i cinquè lloc en les preferències de vot directe dels electors catalans.

Vist el parlament de Vitòria i en espera del de la Ciutadella, el fet és que l'actual sistema d'organització territorial té el suport d'una franja clarament minoritària de les societats basca i catalana. Fins i tot entenent la posició dubitativa del PSC com a autonomisme clàssic, pot haver-hi una majoria sobiranista pròxima al centenar de diputats en la pròxima cambra legislativa catalana.

Doncs bé, una onada d'aquestes dimensions ni tan sols ha generat un instant de dubte en els editorials dels diaris de Madrid. Cap de les seves falanges de tertulians no ha tingut ni un minut de carraspera a l'hora de dir que la Constitució del 78 és la garantia de l'Espanya eterna. Mai no hi havia hagut tanta unanimitat entre el PSOE i el PP a l'hora de negar qualsevol possibilitat que s'allunyi un mil·límetre del café para todos.

En definitiva, el viatge a Ítaca continua, avorridament, mentre les sirenes insulten, amenacen i reneguen en comptes de cantar.