Els tres diputats de Solidaritat als seus escons. Foto: Adrià Costa/ND

Deia José Luis Borges que hi ha coses que només passen a la realitat. Com a prova l'oferta que es va poder veure aquesta setmana al Parlament: l'escamot de Solidaritat Catalana per la Independència oferint-se al Govern com a mecanisme de propaganda.

Es discutia en seu parlamentària una moció del diputat no adscrit Joan Laporta, en què s'instava el Govern a encetar una campanya de difusió de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol, i dels avantatges del pacte fiscal en la línia del concert econòmic. Una moció que, finalment, va ser aprovada pels vots a favor de CiU, ERC, SI i Joan Laporta.

Però qui va guanyar la palma del debat va ser el portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, que va proposar la seva formació com agència de publicitat de la campanya, i a més, de franc. "Atès que vostès condicionen l’execució d’aquesta campanya a les disponibilitats pressupostàries i a les polítiques d’austeritat del Govern, i atès que des de SI estem fent aquesta campanya –que és la campanya que fem de divulgació que Espanya ens roba i que estem fent per tot el país en nombroses xerrades i conferències–, posem a disposició del Govern de la Generalitat el nostre material, els nostres dissenys, els nostres missatges, de manera gratuïta, perquè vostès no hagin de destinar recursos a aquesta qüestió i puguin ja iniciar de manera immediata, implementar i executar aquesta campanya", va proposar Bertran.

De fet, el diputat solidari va oferir la logística perquè el Govern no s'escapés del compromís. "Com que ens imaginem que les disponibilitats pressupostàries és un subterfugi per acabar no fent-la, eh?, malgrat, doncs, les bones intencions del senyor Laporta, malgrat acabar no fent-la, nosaltres ja li posem a disposició aquest material", va reblar Bertran.

La proposta no va convèncer. I a qui menys gràcia va fer fou al diputat popular José Antonio Coto que recordà, amb ànim punyent, que "el que no toca és perdre diners, malgastar esforços en fer campanyes de díptics i flaiers". Pel PP això és una mostra més de la política "friky".