Les maniobres dels partits catalans de cara a pactar coalicions per a les properes eleccions europees són, fins al moment, decebedores. En l'actual tessitura política i amb la consulta prevista per al novembre, les eleccions al Parlament Europeu són una oportunitat d'or per demostrar-nos a nosaltres mateixos, a l'Estat i a tota la Unió Europea la fermesa del procés sobiranista.
Anem a pams, la circumscripció estatal de les eleccions europees -no ho confonguin amb circumscripció única, que per ser-ho hauria de permetre a tots els europeus votar les mateixes llistes-, tradicionalment ha beneficiat els partits estatals i ha forçat a coalicions amb partits d'àmbit territorial basc o gallec, preferentment.
Aquesta conjuntura però, no té per que repetir-se enguany. Al contrari, la mobilització política de la societat catalana podria canalitzar-se en una alta participació a les eleccions europees, tradicionalment poc participatives. Un diferencial de cinc o deu punts en la participació a Catalunya sobre la de la resta de l'Estat -de moment força apàtic per aquestes eleccions- no només beneficiaria directament els partits votats pels catalans, que podrien augmentar la seva representació a l'Eurocambra, sinó que a més, avalaria el procés sobiranista i, sobretot, avalaria l'europeisme d'aquest mateix procés.
Ens hi juguem més del que sembla al maig, una baixa participació suposaria posar en entredit la mobilització ciutadana i una victòria d'un partit no signant de l'acord de consulta seria un cop letal al procés. D'altra banda, una victòria clara dels defensors de la consulta demostraria que la ciutadania dóna explícit suport a aquests partits i aclariria el sentiment altament europeista del sobiranisme català majoritari, que no té la més mínima intenció de sortir de la Unió Europea -una altra cosa serà que ens facin fora o que, per rancúnia, algú no ens hi deixi tornar-. Si els catalans demostrem majoritàriament el nostre sentiment europeista, la solució política a l'ampliació interna de la UE serà més factible.
Però per tot plegat l'única sortida acceptable és la llista conjunta i aquí els nostres polítics ens deceben cada cop que la neguen. Però a més cal tenir en compte que els acords amb altres forces polítiques, en especial basques i gallegues, serà altament contraproduent. El temps de l'agermanament polític amb els bascos ja ha passat i ha donat els resultats que ha donat, ara som en una altra època, i molts catalans no veuen gens clar votar el PNB o Bildu, formacions amb interessos diferents als dels catalans. Cal tenir prou clar que en aquest viatge cap a la independència els bascos només ens hi ajudaran en funció del rèdit que en puguin treure i potser ja és hora de preguntar-nos si és això el que ens convé.
Les eleccions al Parlament Europeu són una prova de foc, no podem permetre'ns deixar passar l'oportunitat de demostrar a tot Europa la fermesa del sobiranisme. Altrament no haurà servit de res tot el que hem fet fins ara.
Anem a pams, la circumscripció estatal de les eleccions europees -no ho confonguin amb circumscripció única, que per ser-ho hauria de permetre a tots els europeus votar les mateixes llistes-, tradicionalment ha beneficiat els partits estatals i ha forçat a coalicions amb partits d'àmbit territorial basc o gallec, preferentment.
Aquesta conjuntura però, no té per que repetir-se enguany. Al contrari, la mobilització política de la societat catalana podria canalitzar-se en una alta participació a les eleccions europees, tradicionalment poc participatives. Un diferencial de cinc o deu punts en la participació a Catalunya sobre la de la resta de l'Estat -de moment força apàtic per aquestes eleccions- no només beneficiaria directament els partits votats pels catalans, que podrien augmentar la seva representació a l'Eurocambra, sinó que a més, avalaria el procés sobiranista i, sobretot, avalaria l'europeisme d'aquest mateix procés.
Ens hi juguem més del que sembla al maig, una baixa participació suposaria posar en entredit la mobilització ciutadana i una victòria d'un partit no signant de l'acord de consulta seria un cop letal al procés. D'altra banda, una victòria clara dels defensors de la consulta demostraria que la ciutadania dóna explícit suport a aquests partits i aclariria el sentiment altament europeista del sobiranisme català majoritari, que no té la més mínima intenció de sortir de la Unió Europea -una altra cosa serà que ens facin fora o que, per rancúnia, algú no ens hi deixi tornar-. Si els catalans demostrem majoritàriament el nostre sentiment europeista, la solució política a l'ampliació interna de la UE serà més factible.
Però per tot plegat l'única sortida acceptable és la llista conjunta i aquí els nostres polítics ens deceben cada cop que la neguen. Però a més cal tenir en compte que els acords amb altres forces polítiques, en especial basques i gallegues, serà altament contraproduent. El temps de l'agermanament polític amb els bascos ja ha passat i ha donat els resultats que ha donat, ara som en una altra època, i molts catalans no veuen gens clar votar el PNB o Bildu, formacions amb interessos diferents als dels catalans. Cal tenir prou clar que en aquest viatge cap a la independència els bascos només ens hi ajudaran en funció del rèdit que en puguin treure i potser ja és hora de preguntar-nos si és això el que ens convé.
Les eleccions al Parlament Europeu són una prova de foc, no podem permetre'ns deixar passar l'oportunitat de demostrar a tot Europa la fermesa del sobiranisme. Altrament no haurà servit de res tot el que hem fet fins ara.
