Aquest dimecres, Telemadrid -televisió pública, per cert- va emetre una nova edició del mateix reportatge que intenta fer creure als espectadors que els carrers de Barcelona tenen més o menys el mateix ambient que els de Kabul. I que, naturalment, això és el resultat d'una conspiració separatista subvencionada pel tripartit o CiU, és igual qui mani.

La cosa portava per títol Cataluña, violencia callejera i era una barreja lisèrgica del 15-M, la vaga general que van convocar UGT i CC.OO., protestes anti-Bolonya, festes de Gràcia, okupes, el setge al Parlament, una butifarrada popular i, com sempre per acabar, una bona racció d'Hipercor... Tot plegat amb una música inquietant de fons.

Els protagonistes d'aquest pessebre vivent, els de sempre: l'Arcadi Espada, aquell senyor de la barba llarga, un maulet despistat, un regidor de la CUP subtitulat, un mosso sindicalista que aprofita per demanar que els deixin repartir més i la periodista d'El Mundo que certifica que sí, que Barcelona és Kabul, que ella ho ha vist.

En fi, una batalla campal que deu haver deixat uns milers de madrilenys agafats ben fort al sofà. Sort que, més ençà, Aragón TV, també pública, se'ns pren amb un subtilíssim sentit de l'humor. No es perdin la ranxera Les jode mucho (basada en Me gustas mucho); aquest sketch on acaben fent fora una historiadora catalana ("anda, tira pa casa a estudiar o a la masía o donde vivas") o un gag, una mica ininteligible, que acaba amb dos catalans ballant una jota. I el millor de tots: un hereu i una pubilla que es barallen per un bolígraf que els han donat i acaben demanant diners mirant a càmera.

I res, aquí continuem, pegant-nos per una pesseta entre el fum de la guerrilla urbana. Tot com sempre.