Sánez de Santamaria, aquest migdia. Foto: Roger Pi de CabanyesPoc a poc es va dibuixant el nou marc mental de la política catalana. Cafès d'hora i mitja entre la cap de files del PPC, Alícia Sánchez Camacho, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; vots en clau de picadeta d'ull en les esmenes a la totalitat de la llei de pressupostos i la d'acompanyament; vots dels diputats de CiU, a les ordres de Josep Antoni Duran i Lleida avalant les retallades de Mariano Rajoy, i, fins i tot, homilies democristianes per explicar les "fluides" relacions dels dos governs comencen a fer notar els primers efectes.
Així que aquest migdia, Soraya Sáenz de Santamaría ha acceptat que deu diners a Catalunya. Concretament els 759 milions d'euros que l'Estat hauria d'haver destinat a Catalunya en aplicació de la disposició addicional Tercera de l'Estatut al 2008 i que mai no va arribar a transferir. Una xifra que la mateixa vicepresidenta ha definit com a fruit d'un acord tancat de forma bilateral entre la Generalitat i l'executiu de Zapatero, que "el van assumir aquest compromís i no obstant no van complir". Amb tot, Segons Sáenz de Santamaría, "indubtablement" aquesta qüestió "serà objecte de debat a nivell bilateral" entre els dos governs. La transferència es podria abordar també a la reunió que el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, celebraran el pròxim 1 de febrer.
545 milions avançats
En senyal de bona voluntat, l'executiu espanyol avançarà a Catalunya el pagament de 545 milions d'euros de la liquidació del 2010, que s'havia de fer efectiva al juliol, per permetre que el Govern disposi de liquiditat. La xifra correspon a la meitat dels 1.090 que segons les estimacions del Departament d'Economia de la Generalitat ha de rebre Catalunya en concepte del sistema de finançament del 2010.L'avançament del 50% de les liquidacions a les CCAA és un dels acords que es van assolir al Consell de Política Fiscal i Financera que la vicepresidenta del govern espanyol ha destacat com a exemple dels esforços del seu executiu per alleugerir la situació en què es troben molts territoris.
