Terminal de l'aeroport de LleóQui deia que el negoci de la publicitat està tocat de mort? Per a moltes aerolínies és el gran negoci. Anunciar la regió vitivinícola per excel·lència d’una comunitat autònoma o el patrimoni cultural d’una ciutat en la revista que deixen les companyies aèries al seient dels passatgers tarifa a 8 dígits per any. I qui paga és la comunitat autònoma de torn. Entre els anys 2007 i 2011, les comunitats autònomes i els ens locals i provincials van desembutxacar 247.000.000 euros en acords de promoció comercial amb aerolínies, en rutes que operen en una quinzena d’aeroports, segons dades de l’informe anual sobre ajudes públiques a l’estat espanyol, que elabora la Comissió Nacional de la Competència.
Les xifres més obscenes, per la seva desproporció respecte al volum de passatgers, es produeixen a Castella i Lleó. Els quatre aeroports de què disposa han rebut, de la mà del govern autonòmic i d’ens provincials, un total de 84.279.616 euros en el període 2007-2011, que han anat a parar en la seva pràctica totalitat a Air Nostrum, la filial regional d’Iberia, companyia que opera la majoria dels vols dels aeroports de Lleó, Salamanca, Valladolid i Burgos.
En el rànquing de comunitats autònomes que inverteixen en publicitat a les aerolínies, el segon lloc l’ocupa l’Aragó, que ha destinat en quatre anys 34.051.333 euros a la promoció turística a l’aeroport de Saragossa -zero euros per al seu segon aeroport Osca-Pirineus-. El tercer lloc l’ocupa Galícia, amb una inversió publicitària de 22.697.422 euros en els aeroports de Vigo, Santiago de Compostel·la i La Corunya (la majoria de rutes les operen Iberia, Air Nostrum i Vueling, aquestes dues darreres aerolínies també formen part del grup Iberia).
Les quantitats invertides en publicitat per aquestes tres comunitats autònomes des del 2007, en realitat subvencions públiques encobertes en forma de conveni de promoció turística, sumen justament 140 milions d’euros, els mateixos diners que la Generalitat havia posat a Spanair, i que li havien atorgat el 24% de les accions de la companyia. En el primer cas, es tracta de subvencions a fons perdut, i en segon cas, es tractava d’una inversió que el govern català havia de recuperar quan la companyia estabilitzés els seus comptes.
Ara bé, no totes les administracions han invertit grans quantitats de diners en aquesta publicitat. Euskadi, Navarra i Madrid han gastat prop de 500.000 euros cadascun, i Andalusia no arriba als 200.000. Pel que fa a Catalunya, la inversió en aquests quatre anys s’enfila fins als 17 milions d’euros, dels quals, ni un sol euro ha anat a parar a l’aeroport de Barcelona. Tot l’import s’ha distribuït a Reus i Girona.
