"Última fase", deia Artur Mas en sortir de La Moncloa. Només són dues paraules pronunciades darrere un verb en condicional, però tenen una càrrega històrica ineludible. El president del govern espanyol i tot el que ell representa han de tenir molt clar que utilitzar els mecanismes de l'estat per impedir la consulta del 9 de novembre equival a entrar en la recta final d'un procés polític que no és reversible. El catalanisme polític ha evitat l'unilateralisme des del segle XIX, però el missatge ha estat molt clar: Dotze delegats del PP i el PSOE no estaran per sobre del poble català. Encara que s'autodenominin Tribunal Constitucional.

L'alegria per la destrucció de Jordi Pujol ha durat poc a les portades dels diaris del Madrid institucional. Menys d'una setmana d'estiu que ni tan sols els ha permès la recuperació de la iniciativa política, que continua en mans del Govern, el Parlament i, sobretot, la majoria social que empeny des de les urnes i el carrer.

Onze de Setembre, referèndum a Escòcia el 18-S i convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Al PP i el PSOE els espera una tardor horribilis, impossible de dissimular internacionalment. Inevitablement, entrem en l'"última fase" que anuncia el president de la Generalitat. I el que explicaran els historiadors no coincidirà amb els desitjos de Mariano Rajoy.