Periodistes de tot el món s'han desplaçat a Palma aquest cap de setmana per explicar un fet històric. La filla del rei d'Espanya s'ha assegut al banc dels imputats en el que deu ser el pitjor moment dels borbons espanyols d'ençà que l'incapaç d'Alfons XIII va fer les maletes per no tornar mai més.
És ben trista la història d'aquesta família, culpable d'un bon grapat de guerres i amb centenars de milers de morts a la seva major glòria. Però és molt més patètica la història d'un país que els ha expulsat més d'una vegada i que els ha acabat demanant que tornessin. Des de fa tres-cents anys Espanya no s'entén sense els borbons i de ben segur que, vist el panorama actual, aquesta és una de les claus que expliquen perquè estem com estem. La monarquia, al capdavall, és el reflex de la societat que els sustenta.
Tenim la monarquia que ens mereixem i el més demencial de tot és que si en un atac d'honestedat tots els borbons decideixin renunciar per sempre mai més als seus esperpèntics drets dinàstics, els constitucionalistes espanyols s'apressarien a oferir la corona al primer tocat per qui sap quin dret diví, ni que fos el comte Lecquio, abans de proclamar la república, perquè com tothom sap, tenir un altre règim no està previst a la Constitució. Fer el ridícul còsmic es veu que sí. I encara es pregunten perquè en volem marxar?
