La batalla per la direcció de la nova Convergència que sortirà del congrés nacional del 3 al 5 de juny es troba en el seu moment àlgid. En aquest context pot ser decisiva la mobilització que s’està produint entre la militància de Barcelona ciutat, que ha de renovar també la seva direcció, immediatament després. El president de la formació a Barcelona, Jordi Martí, esgota el seu mandat i hi ha tres aspirants per succeir-lo: Teresa Pitarch, Mercè Homs i Carles Agustí. Després de l’acte de presentació que va fer el 9 de març la plataforma Moment Barcelona que dóna suport a Homs, ara són els partidaris de Pitarch els qui preparen la seva demostració de força.
 
Fa dies que l’equip de Teresa Pitarch, a l'entorn de la plataforma Nova Barcelona, ho té tot enllestit pel seu acte de presentació, que es farà en la segona quinzena d’abril. Pitarch dirigeix l’Institut Català de la Dona i té el suport de Jordi Martí i de vuit dels onze presidents de districte. És la portaveu de CDC al districte de l’Eixample. El seu entorn subratlla el seu perfil com a dona de marcadament sobiranista i situada en una posició de centre transversal que vol aplegar des dels militants més progressistes als de línia més moderada.

Pitarch no és regidora en aquests moments, una dada que cal destacar pel que suposa de renovació, ja que la majoria de membres del grup municipal de CDC al consistori porta ja molts anys a l’ajuntament. La renovació de càrrecs i la limitació de mandats és ara mateix un reclam majoritari entre les bases convergents. Els partidaris de Pitarch asseguren que no aspira a ser candidata a l’alcaldia i vol concentrar-se en la direcció del partit a Barcelona. No és cap secret la proximitat de Pitarch i el seu equip a Germà Gordó, un dels dirigents que s’està postulant com a possible secretari general de la nova Convergència.

La regidora Mercè Homs és també una aspirant destacada. És germana del portaveu de Democràcia i Llibertat. Li han mostrat el seu suport els presidents de les agrupacions de Ciutat Vella i Gràcia. L’altre candidat, Carles Agustí, treballa d’assessor a la Diputació i apareix, de partida, com el qui disposa de menys suports orgànics.