Com que la racionalitat no és contagiosa, crec que ens podem permetre el luxe d'admirar l'habilitat de l'estratègia unionista... britànica. El govern de Londres no només ha autoritzat el referèndum escocès, sinó que el pensa guanyar. Com? Ressaltant els avantatges que implica pertànyer a aquell estat (BBC, lliura esterlina, inversions estatals, administració transparent...) i evitant escrupolosament qualsevol argument que pugui sonar a amenaça, més enllà d'inhibir-se de l'anunciada agressivitat espanyola en l'àmbit europeu. Tot plegat ha mantingut les expectatives dels independentistes a l'entorn del quaranta per cent, lluny de la meitat més un.

Però, com diu Le Monde, els partits britànics estan disposats a fer el petó de la mort als independentistes escocesos tot proposant incrementar els poders al parlament d'Edimburg. Els liberal-demòcrates i els laboristes ja han presentat diversos plans perquè la major part dels impostos siguin recaptats directament per l'administració escocesa. L'alternativa, per tant, no és independència o estancament, sinó més poder per a Escòcia contra ruptura. Un dilema pensat per atraure la gran bossa d'indecisos cap al gradualisme.

Tindria gràcia aplicar la plantilla espanyola a Escòcia. Àlex Salmond és un psicòpata perillós que enganya els escocesos a base de sortir per la tele mentint i ocultant els molts diners que arriben de Londres. Escòcia és una ruïna per la sola culpa dels escocesos i, si cal, des de Londres suspendran el govern d'Edimburg en cas que es posin pesats amb el referèndum. Unes quantes amenaces de militars britànics jubilats i el ministre del Foreign Office que envia els escocesos a l'espai sideral. Thats all, coño!