17
d'octubre
de
2018, 19:15
Actualitzat:
21:03h
Crida de Quim Torra des de Ginebra per una mediació internacional que resolgui el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El president de la Generalitat, en una conferència a la universitat de la ciutat suïssa, ha indicat que la situació "pot empitjorar" en el cas que el pols s'enquisti davant l'immobilisme de l'Estat -perpetuat amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa- i ha indicat que no es pot descartar la via unilateral per exercir el dret a l'autodeterminació. De moment, però, qui està instal·lat -segons Torra- en la unilateralitat és el govern espanyol en la manca de solucions polítiques.
Per entendre que es "necessiten" mediadors internacionals, Torra ha situat com a fonamental entendre que l'Estat va "trencar" el consens arran de l'Estatut. Pedro Sánchez, ha recordat el president, ha avalat l'aplicació de l'article 155 i la repressió policial, mentre que el rei Felip es va convertir en un "hooligan amb corona" per aturar el procés des de les altes esferes estatals. Espanya s'està negant a tenir interlocutors supranacionals, i la situació de repressió és un "precedent" perillós -segons el dirigent independentista- en el context de l'Unió Europea (UE) del segle XXI.
"Sense mediació, la situació anirà a pitjor", ha vaticinat Torra, que ha indicat que el cas català, en totes les seves variants -llengua, ensenyament-, impregna tota la política estatal. "La solució és senzilla si hi ha voluntat política", ha destacat el president de la Generalitat. Un nou Estatut seria "absurd", ha indicat, i ha apuntat la possibilitat de recuperar la via unilateral. "Però l'única via unilateral que hi ha hagut és la que segueix l'Estat", ha indicat Torra. Si no hi ha acord, però, els dos actors "patirien" conseqüències, especialment a nivell econòmic.
"Fins quan la política espanyola pot negar la realitat?", s'ha preguntat el president de la Generalitat, que s'ha compromès a trobar una "solució política basada en el dret a l'autodeterminació". "Portarem el nostre cas als fòrums internacionals. La qualitat de les democràcies està en joc", ha ressaltat el dirigent independentista.
Sense violència ni rebel·lió
Les eleccions del 21 de desembre, ha apuntat Torra, van revalidar la majoria independentista i partidària a l'autodeterminació. Ha indicat que els constitucionalistes branden la bandera de la "divisió" social arran del procés, però ha volgut matisar que aquest clima existeix per la presó i per l'exili. Hi ha tres grans aspectes, ha apuntat, al país: el 80% està en contra de la monarquia, el 80% està en contra de la repressió i el 80% està a favor del referèndum acordat entre l'Estat i la Generalitat, a l'estil escocès. "És un crim votar, practicar la democràcia?", s'ha preguntat el dirigent català.
El president de la Generalitat ha volgut recalcar que en les manifestacions independentistes no hi ha hagut violència, en contra del que insisteix el relat judicial que manté els presos polítics privats de llibertat. Ha explicitat els casos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els quals porten un any empresonats per la manifestació del 20 de setembre del 2017 a les portes de la seu d'Economia. El màxim dirigent del país ha aprofitat per recordar que Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem, ha negat que existeixi el delicte de rebel·lió, penat amb condemnes de fins a 25 anys de presó.
Sánchez, ha apuntat Torra, no està disposat a rebaixar les acusacions malgrat que diversos països europeus -Alemanya i Bèlgica- han tombat el delicte de rebel·lió. El president ha acusat el PSOE d'avalar les posicions "militaristes" de la dreta espanyola, i ha constatat que existeix una "pressió forta" per no fer concessions a Catalunya. "És inacceptable que un referèndum sigui il·legal. Farem una resposta pacífica i democràtica", ha avançat el màxim dirigent del país, que ha indicat que "no s'aturaran" per defensar el dret a l'autodeterminació.
L'1-O i els referèndums suïssos
Torra ha posat Suïssa com a exemple de país confederal. "Sempre ha estat un disseny pensat per protegir els drets de la ciutadania", ha apuntat. "Espanya hauria d'haver entès que anar contra les pròpies minories és perjudicial", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha demanat el respecte cap a la democràcia directa i el dret a l'autodeterminació. "Suïssa és un exemple", ha apuntat, en referència a la quantitat de referèndums que es duen a terme anualment al país helvètic. "Us podem imaginar algú anant a la presó per promoure'n un? O que hi hagués repressió policial? Aquí, el referèndum és una rutina democràtica, a Espanya és impossible i està castigat amb violència física i institucional, o amb presó sense judici", ha determinat.
En aquests moments, ha indicat Torra, qualsevol votació està considerada com "il·legal", però els ciutadans demanen cada vegada més "participació" en les decisions. "L'any passat vam fer un referèndum sobre la independència, i un 90% va votar a favor del sí. La policia no els va poder aturar, vam resistir i vam defensar les urnes amb els nostres cossos", ha recordat el màxim dirigent del país, que ha explicat al públic que va destinar l'1-O a participar en el referèndum des del seu col·legi electoral. "Estava preparat per pagar el preu de votar davant la violència policial", ha assegurat.
"Aquell dia va néixer alguna cosa de la qual ja no hi ha marxa enrere", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha posat en valor el paper dels membres de l'anterior Govern, la majoria del qual és a la presó i a l'exili. "Estic molt orgullós de la seva valentia i del fet que estiguin disposats a pagar un preu personal per les seves actuacions", ha recalcat Torra, que també s'ha referit a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, els quals van ser acusats de terrorisme per l'Audiència Nacional. Aquest últim s'ha hagut d'exiliar a Brussel·les per evitar conseqüències penals a Espanya.
La història de l'exili
El president de la Generalitat ha indicat que la democràcia "està en qüestió" a Catalunya, i ha apuntat que el dret a l'autodeterminació no se li està reconeixent al país. "Es tracta de trobar una solució a la situació actual. No demano una mediació internacional, ni per demanar la mediació de Suïssa, sinó per dir que la mediació és la solució", ha assegurat Torra, que ha destacat que Marta Rovira i Anna Gabriel, dirigents d'ERC i de la CUP, s'han hagut d'exiliar al país helvètic arran de la judicialització del procés. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) ha recordat que ell mateix va viure-hi quan treballava per Winterthur, una multinacional de les assegurances.
"Un cop més, gent del nostre país ha hagut d'anar a Suïssa, com ja va passar amb la Guerra Civil. És el cas del cardenal Vidal i Barraquer", ha ressaltat Torra, que ha visitat el memorial que hi ha al país en record. També ha citat els cas de Mercè Rodoreda, una de les escriptores més importants de la història de Catalunya. "Els exilis són constants en la nostra història, com és el cas fins i tot del suís Hans Gamper, que va haver de tornar al seu país durant la dictadura de Primo de Rivera", ha indicat. El president ha recordat l'afusellament de Lluís Companys, del qual se'n van complir 78 anys aquest dilluns.
Reunió amb Marta Rovira
Torra s'ha desplaçat aquest matí cap a Suïssa, i des de primera hora s'ha reunit amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira. El president de la Generalitat, després de la trobada, ha assenyalat que hi ha un "alt grau de coincidència" entre la dirigent republicana i ell, i ha assegurat que l'ha vist "forta". Rovira viu al país helvètic des de finals de març, quan va decidir exiliar-se davant la possibilitat d'entrar a la presó -com així va passar a tots els dirigents que van anar a declarar a Madrid- per ordre del Tribunal Suprem. Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa van ser privades de llibertat el 23 de març i, des d'aquell moment, no han sortit.
En declaracions als periodistes desplaçats fins a Ginebra, Torra ha volgut ser molt taxatiu a l'hora de vincular l'aprovació dels pressupostos de Pedro Sánchez als gestos del govern espanyol cap als presos i el referèndum. Per ara, ha assegurat el president de la Generalitat, és "impossible" que l'independentisme faci costat als comptes, perquè seria com "avalar els pressupostos de Mariano Rajoy". Pablo Iglesias viatjarà divendres fins a la presó de Lledoners per intentar el suport d'Oriol Junqueras, president d'ERC, als números del govern espanyol, que compten amb el suport de Podem.
Per entendre que es "necessiten" mediadors internacionals, Torra ha situat com a fonamental entendre que l'Estat va "trencar" el consens arran de l'Estatut. Pedro Sánchez, ha recordat el president, ha avalat l'aplicació de l'article 155 i la repressió policial, mentre que el rei Felip es va convertir en un "hooligan amb corona" per aturar el procés des de les altes esferes estatals. Espanya s'està negant a tenir interlocutors supranacionals, i la situació de repressió és un "precedent" perillós -segons el dirigent independentista- en el context de l'Unió Europea (UE) del segle XXI.
"Sense mediació, la situació anirà a pitjor", ha vaticinat Torra, que ha indicat que el cas català, en totes les seves variants -llengua, ensenyament-, impregna tota la política estatal. "La solució és senzilla si hi ha voluntat política", ha destacat el president de la Generalitat. Un nou Estatut seria "absurd", ha indicat, i ha apuntat la possibilitat de recuperar la via unilateral. "Però l'única via unilateral que hi ha hagut és la que segueix l'Estat", ha indicat Torra. Si no hi ha acord, però, els dos actors "patirien" conseqüències, especialment a nivell econòmic.
"Fins quan la política espanyola pot negar la realitat?", s'ha preguntat el president de la Generalitat, que s'ha compromès a trobar una "solució política basada en el dret a l'autodeterminació". "Portarem el nostre cas als fòrums internacionals. La qualitat de les democràcies està en joc", ha ressaltat el dirigent independentista.
Sense violència ni rebel·lió
Les eleccions del 21 de desembre, ha apuntat Torra, van revalidar la majoria independentista i partidària a l'autodeterminació. Ha indicat que els constitucionalistes branden la bandera de la "divisió" social arran del procés, però ha volgut matisar que aquest clima existeix per la presó i per l'exili. Hi ha tres grans aspectes, ha apuntat, al país: el 80% està en contra de la monarquia, el 80% està en contra de la repressió i el 80% està a favor del referèndum acordat entre l'Estat i la Generalitat, a l'estil escocès. "És un crim votar, practicar la democràcia?", s'ha preguntat el dirigent català.
El president de la Generalitat ha volgut recalcar que en les manifestacions independentistes no hi ha hagut violència, en contra del que insisteix el relat judicial que manté els presos polítics privats de llibertat. Ha explicitat els casos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els quals porten un any empresonats per la manifestació del 20 de setembre del 2017 a les portes de la seu d'Economia. El màxim dirigent del país ha aprofitat per recordar que Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem, ha negat que existeixi el delicte de rebel·lió, penat amb condemnes de fins a 25 anys de presó.
Sánchez, ha apuntat Torra, no està disposat a rebaixar les acusacions malgrat que diversos països europeus -Alemanya i Bèlgica- han tombat el delicte de rebel·lió. El president ha acusat el PSOE d'avalar les posicions "militaristes" de la dreta espanyola, i ha constatat que existeix una "pressió forta" per no fer concessions a Catalunya. "És inacceptable que un referèndum sigui il·legal. Farem una resposta pacífica i democràtica", ha avançat el màxim dirigent del país, que ha indicat que "no s'aturaran" per defensar el dret a l'autodeterminació.
L'1-O i els referèndums suïssos
Torra ha posat Suïssa com a exemple de país confederal. "Sempre ha estat un disseny pensat per protegir els drets de la ciutadania", ha apuntat. "Espanya hauria d'haver entès que anar contra les pròpies minories és perjudicial", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha demanat el respecte cap a la democràcia directa i el dret a l'autodeterminació. "Suïssa és un exemple", ha apuntat, en referència a la quantitat de referèndums que es duen a terme anualment al país helvètic. "Us podem imaginar algú anant a la presó per promoure'n un? O que hi hagués repressió policial? Aquí, el referèndum és una rutina democràtica, a Espanya és impossible i està castigat amb violència física i institucional, o amb presó sense judici", ha determinat.
En aquests moments, ha indicat Torra, qualsevol votació està considerada com "il·legal", però els ciutadans demanen cada vegada més "participació" en les decisions. "L'any passat vam fer un referèndum sobre la independència, i un 90% va votar a favor del sí. La policia no els va poder aturar, vam resistir i vam defensar les urnes amb els nostres cossos", ha recordat el màxim dirigent del país, que ha explicat al públic que va destinar l'1-O a participar en el referèndum des del seu col·legi electoral. "Estava preparat per pagar el preu de votar davant la violència policial", ha assegurat.
"Aquell dia va néixer alguna cosa de la qual ja no hi ha marxa enrere", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha posat en valor el paper dels membres de l'anterior Govern, la majoria del qual és a la presó i a l'exili. "Estic molt orgullós de la seva valentia i del fet que estiguin disposats a pagar un preu personal per les seves actuacions", ha recalcat Torra, que també s'ha referit a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, els quals van ser acusats de terrorisme per l'Audiència Nacional. Aquest últim s'ha hagut d'exiliar a Brussel·les per evitar conseqüències penals a Espanya.
La història de l'exili
El president de la Generalitat ha indicat que la democràcia "està en qüestió" a Catalunya, i ha apuntat que el dret a l'autodeterminació no se li està reconeixent al país. "Es tracta de trobar una solució a la situació actual. No demano una mediació internacional, ni per demanar la mediació de Suïssa, sinó per dir que la mediació és la solució", ha assegurat Torra, que ha destacat que Marta Rovira i Anna Gabriel, dirigents d'ERC i de la CUP, s'han hagut d'exiliar al país helvètic arran de la judicialització del procés. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) ha recordat que ell mateix va viure-hi quan treballava per Winterthur, una multinacional de les assegurances.
"Un cop més, gent del nostre país ha hagut d'anar a Suïssa, com ja va passar amb la Guerra Civil. És el cas del cardenal Vidal i Barraquer", ha ressaltat Torra, que ha visitat el memorial que hi ha al país en record. També ha citat els cas de Mercè Rodoreda, una de les escriptores més importants de la història de Catalunya. "Els exilis són constants en la nostra història, com és el cas fins i tot del suís Hans Gamper, que va haver de tornar al seu país durant la dictadura de Primo de Rivera", ha indicat. El president ha recordat l'afusellament de Lluís Companys, del qual se'n van complir 78 anys aquest dilluns.
Reunió amb Marta Rovira
Torra s'ha desplaçat aquest matí cap a Suïssa, i des de primera hora s'ha reunit amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira. El president de la Generalitat, després de la trobada, ha assenyalat que hi ha un "alt grau de coincidència" entre la dirigent republicana i ell, i ha assegurat que l'ha vist "forta". Rovira viu al país helvètic des de finals de març, quan va decidir exiliar-se davant la possibilitat d'entrar a la presó -com així va passar a tots els dirigents que van anar a declarar a Madrid- per ordre del Tribunal Suprem. Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa van ser privades de llibertat el 23 de març i, des d'aquell moment, no han sortit.
En declaracions als periodistes desplaçats fins a Ginebra, Torra ha volgut ser molt taxatiu a l'hora de vincular l'aprovació dels pressupostos de Pedro Sánchez als gestos del govern espanyol cap als presos i el referèndum. Per ara, ha assegurat el president de la Generalitat, és "impossible" que l'independentisme faci costat als comptes, perquè seria com "avalar els pressupostos de Mariano Rajoy". Pablo Iglesias viatjarà divendres fins a la presó de Lledoners per intentar el suport d'Oriol Junqueras, president d'ERC, als números del govern espanyol, que compten amb el suport de Podem.
Conferència de Torra a la Universitat de Ginebra by naciodigital on Scribd