15
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
21:47h
El protagonista
Un any i un dia com a president de la Generalitat de Catalunya, i una imputació per desobediència per la qual ja ha hagut de declarar. Si bé aquest dimarts Quim Torra celebrava els 365 dies com a màxim mandatari català, aquest dimecres s'ha hagut de veure les cares amb els tribunals. Per sort seva, però, no ha hagut de fer-ho sol: centenars de persones l'han acompanyat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on s'ha defensat de les acusacions de la Fiscalia, arran de la negativa a retirar la pancarta del llaç groc ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). Davant del jutge, Torra no s'ha arrugat. Ha recalcat que pagarà "el preu que calgui" per defensar la llibertat d'expressió. A les portes del TSJC, una anècdota: entre crits de llibertat i d'independència, algunes veus encara recordaven que "hi ha dos presidents".
La proposta
Barcelona és una ciutat enclotada entre la muntanya i el mar, però per a l'exprimer ministre francès i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, això no és cap impediment perquè creixi. Segons Valls, la ciutat pot créixer a partir de la construcció de gratacels. Aquest dimecres s'ha referit a la zona de la Sagrera i Glòries, nou punt de "centralitat" de Barcelona, tal com ha detallat. El debat dels edificis alts ha fet evident la contraposició de models: Valls proposa explorar el creixement en alçada, Ada Colau s'hi oposa frontalment, perquè, al seu entendre, els gratacels són sinònim no construeix vida de barri.
La frase
"ERC ho ha tornat a fer. A l'hora de la veritat, li tremolen les cames i trenca les possibilitats de diàleg i d'acord". Aquesta és la frase que ha etzibat el candidat del PSC, Jaume Collboni, després de conèixer el vot en contra dels republicans a designar Miquel Iceta com a senador aquest proper dijous al Parlament.Junts per Catalunya ha anunciat la mateixa decisió. Els retrets de l'alcaldable socialista a Barcelona a ERC han continuat en l'acte electoral de la tarda. En concret, al seu candidat, Ernest Maragall, que per Collboni ha "involucionat ideològicament".
La dada
La candidatura d'Ada Colau ha posat el dit a la llaga en un dels aspectes que més preocupa les famílies: l'escolarització dels fills. I ho ha fet, justament, pocs dies després que es conegués la llista d'admissions d'alumnes de P3 en centres públics, que ha posat de manifest un clar dèficit de places en certs districtes, com l'Eixample. I és que, segons ha recordat Colau, un 53% de les famílies de Barcelona aposten per la titularitat pública, tot i que moltes d'elles -tal com apuntava Elisenda Soriguera en un article a NacióDigital-, no ho aconsegueixen. Per això, els comuns han anunciat que volen transformar deu escoles concertades en públiques en el pròxim mandat si retenen l'alcaldia. Colau ha tornat a verbalitzar la seva aposta per l'escola pública. La conversió de centres concertats en públics ja s'ha experimentat aquest mandat a Hostafrancs.