19
de juny
del
2018
Actualitzat
a la
13:58h
El president del Parlament, Roger Torrent, s'ha compromès públicament a continuar la batalla legal contra el jutge Pablo Llarena i els magistrats del Suprem malgrat que el tribunal hagi arxivat la denúncia presentada per detenció il·legal, vulneració de drets fonamentals, prevaricació judicial i obstrucció del normal funcionament del Parlament. "No ens quedarem passius i de braços plegats. Seguirem reclamant el que ens sembla de justícia", ha advertit en una compareixença pública on ha tornat a denunciar la vulneració de drets i llibertats que s'està produint contra representants de la cambra.
Torrent ha argumentat que eren conscients que el Suprem podria utilitzar "com a excusa" el format de denúncia i no de querella per no aprofundir en el fons de la qüestió i ha precisat que ara tenen diferents opcions sobre la taula per seguir amb la pugna judicial. El president del Parlament ha reivindicat que ell ha actuat en funció de l'acord de la mesa del Parlament pres el 13 d'abril i el 24 d'abril per emprendre accions penals contra Llarena.
Ciutadans acusa el president d'actuar unilateralment
Amb tot, grups de l'oposició com Ciutadans acusen Torrent d'haver actuat de forma unilateral en nom del Parlament. El president de la cambra ha explicat que els serveis jurídics de la cambra van assessorar en la fórmula per presentar la denúncia (en virtut de l'article 406 de la llei orgànica del poder judicial) i ens els "hipotètics i presumibles" delictes que es podien denunciar. Va ser, però, el seu gabinet de la presidència del Parlament qui va acabar donant forma a la denúncia.
El Tribunal Suprem ha arxivat la querella que Torrent va registrar contra el jutge Pablo Llarena i els magistrats de l'alt tribunal. El principal argument donat per l'alt tribunal és que "havent estat presentada com a denúncia i no querella, és clar que no satisfà el meritat requisit de procediment, que és suficient per acordar l'arxivament de les actuacions".
Comissió pels drets civils i polítics
Durant la compareixença, Torrent també ha explicat la petició que ha fet a la mesa del Parlament perquè es creï una comissió d'estudi sobre els drets civils i polítics, una proposta que serà votada pel ple. "Estem en un moment d'excepció des del punt de vista de la regressió i la vulneració dels drets i llibertats civils i polítics, individuals i col·lectius", ha argumentat el president de la cambra, que ha puntualitzat que es tracta d'una situació que "apel·la i interpel·la" tothom amb independència del seu posicionament polític i la seva ideologia. No només ha recordat la situació d'empresonament dels dirigents independentistes, sinó també el segrest de llibres, la presó ordenada per cantants o la prohibició d'exposicions.
La comissió, ha precisat, ha de servir no només per "reflexionar" sinó per fer "propostes concretes" que serveixin per "blindar els drets i llibertats fonamentals" i hauria de tenir vigència durant tota la legislatura.
Torrent ha argumentat que eren conscients que el Suprem podria utilitzar "com a excusa" el format de denúncia i no de querella per no aprofundir en el fons de la qüestió i ha precisat que ara tenen diferents opcions sobre la taula per seguir amb la pugna judicial. El president del Parlament ha reivindicat que ell ha actuat en funció de l'acord de la mesa del Parlament pres el 13 d'abril i el 24 d'abril per emprendre accions penals contra Llarena.
Ciutadans acusa el president d'actuar unilateralment
Amb tot, grups de l'oposició com Ciutadans acusen Torrent d'haver actuat de forma unilateral en nom del Parlament. El president de la cambra ha explicat que els serveis jurídics de la cambra van assessorar en la fórmula per presentar la denúncia (en virtut de l'article 406 de la llei orgànica del poder judicial) i ens els "hipotètics i presumibles" delictes que es podien denunciar. Va ser, però, el seu gabinet de la presidència del Parlament qui va acabar donant forma a la denúncia.
El Tribunal Suprem ha arxivat la querella que Torrent va registrar contra el jutge Pablo Llarena i els magistrats de l'alt tribunal. El principal argument donat per l'alt tribunal és que "havent estat presentada com a denúncia i no querella, és clar que no satisfà el meritat requisit de procediment, que és suficient per acordar l'arxivament de les actuacions".
Comissió pels drets civils i polítics
Durant la compareixença, Torrent també ha explicat la petició que ha fet a la mesa del Parlament perquè es creï una comissió d'estudi sobre els drets civils i polítics, una proposta que serà votada pel ple. "Estem en un moment d'excepció des del punt de vista de la regressió i la vulneració dels drets i llibertats civils i polítics, individuals i col·lectius", ha argumentat el president de la cambra, que ha puntualitzat que es tracta d'una situació que "apel·la i interpel·la" tothom amb independència del seu posicionament polític i la seva ideologia. No només ha recordat la situació d'empresonament dels dirigents independentistes, sinó també el segrest de llibres, la presó ordenada per cantants o la prohibició d'exposicions.
La comissió, ha precisat, ha de servir no només per "reflexionar" sinó per fer "propostes concretes" que serveixin per "blindar els drets i llibertats fonamentals" i hauria de tenir vigència durant tota la legislatura.