La jugada de Josep Antoni Duran per evitar que Unió Democràtica de Catalunya es posicioni de forma decidida a favor de la independència de Catalunya té tots els punts per acabar trencant no només la històrica relació entre CDC i UDC, sinó també el mateix partit democristià. L'emplaçament de Josep Rull a clarificar si UDC té intenció de concórrer agafada de la mà de CDC en les eleccions del 27-S, amb una intenció clarament plebiscitària i un programa nítidament sobiranista, pot ser el toc de mort de l'històric partit fundat per Carrasco i Formiguera.

Ara la direcció d'UDC, a més de gestionar la seva evident divisió, es veu forçada a prendre una decisió, tenint en compte que si diu 'sí' a Convergència, de fet anul·la el resultat del 14-J, i si diu 'no', el que fa és assegurar el trencament del partit i la fugida del sector sobiranista.

Aquest risc és una conseqüència clara de l'ajustat resultat de la consulta interna, i sembla poc probable que els convocants de la consulta no tinguessin previst aquest escenari. Sigui com sigui, ara UDC ha de donar una resposta, i ho ha de fer amb una certa celeritat. Unió paradoxalment, ha de decidir justament perquè intentava evitar haver de decidir.