Darrerament la política catalana, ergo l'espanyola, està mostrant un catàleg de situacions que no es donaven des del pacte de rendició del 1978. Unes condicions que van despuntar en plena eclosió del procés sobiranista i que s'han incrementat violentament des que el passat 12 de desembre, els grups demòcrata-catalans van acordar data, pregunta i via de la consulta sobiranista.

La llista de detalls és llarga: Alícia Sànchez Camacho ha encetat des del mes de setembre el concepte "manipulació dels funcionaris". Molts diputats del PP acusen de "manipular" no ja els equips docents dels centres que hissen estelades sinó els paletes de les brigades municipals que hissen la senyera independentista a la rotonda del poble. Ara, dos mesos després, repetir que la Generalitat manipula funcionaris ja és un mantra consolidat. Com tan consolidada és la idea als diaris de Madrid que abans que la informació existeix la raó d'Estat.

També fan córrer la brama que la CUP és la "batasuna catalana". De cop, els Mossos han empitjorat i molt la seva imatge. Els farmacèutics es queden sense cobrar, abaixen persianes i s'espanta els pensionistes que pateixen per la seva ració diària de píndoles. Impugnen innecessàriament els pressupostos per mostrar obertament la vulnerabilitat descarada de l'administració catalana.

Aquesta setmana diputats del PP titllaven el president de "hooligan" i "insensat". Diputats de Ciutadans qualificaven de "fauna" personatges de certa ascendència mediàtica, o de "tara" el nacionalisme. A Madrid continuen assegurant que els de CiU es venen per "quatre xocolatines". Un diputat alcalde de la formació nacionalista comentava aquesta setmana que des de Madrid ja l'avisen que sense el FLA, 202.000 treballadors públics es quedaran sense cobrar “un dies”. “A ver si son una estructura de estado”, es veu que li van dir rient. Ofegar financerament -impost bancari manllevat- per generar animadversió i descontentament tant entre els servidors públics com en els usuaris.

Han dit que Messi blanqueja diners dels narcos colombians i criden al jutjat la junta del Barça perquè aporti el contracte de Neymar. Asseguren per activa i per passiva que qui paga les factures, els sous dels bombers i de les infermeres és Espanya, perquè, al capdavall, a Catalunya són uns incompetents que no saben ni fer números. I el cos consular i diplomàtic que visita Catalunya és rebut amb tots els honors a la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya.

Afloren casos de corrupció mediàtica, fins i tot, de l'època del tripartit. Asseguren que a les universitats públiques s'adoctrina i van escampant per Brussel·les que l'escola catalana, a més de doctrinària és ineficient. A hores d'ara, malgrat tot, diputats del PP encara parlen des del faristol del Parlament i en actes de partit, del president que té comptes a Suïssa segons la UDEF. Investiguen el germà d'Oriol Junqueras i la seva carrera professional a l'empresa en la qual treballa des de fa 15 anys.

Aviat diran que a la sanitat catalana s'hi practica el racisme i que les seves ràtios entren en competència amb els tanatoris. Relacionen l'Assemblea Nacional Catalana amb ETA. I de cop sovintegen, sembla ser, els atacs a les seus dels partits, els grups skins i els delictes racials. Converteixen simposis d'història en casus belli per advertir al món que aquí l'únic que es fa és "generar odi".

Tots aquests detalls creen: una base amplia de descontentament, un grup de líders -foto a la delegació del govern espanyol- capaç de recollir-lo i induir una pèrdua de confiança en les institucions a través del seu descrèdit. Tres condicions que amanides amb una intensa propaganda configuren les tres condicions de la Guerra Subversiva contra un govern establert que dirigeix una estratègia concreta. És de manual. Per cert, un manual escrit pels espanyols que lluitaven contra l'ordre napoleònic al segle XIX. Fa molts anys que la saben llarga.