Hi ha qui atribueix al compromís social el fet que David Fernàndez sigui el polític més valorat d'aquest país. A la denúncia continuada i sense eufemismes del que han estat autèntiques xorissades promogudes des del més alt nivell. Fernàndez i la CUP no han tingut pietat de res ni de ningú, hagués fet el que hagués fet i fos qui fos.

D'altres pensen que l'altíssim reconeixement del portaveu parlamentari de l'esquerra independentista té a veure amb el sentit de país de la CUP. Els cupaires hi han estat quan hi havien de ser. Mai no s'han aixecat de la taula, mai no han abandonat el carrer, mai no s'han estalviat una abraçada. Són gent d'aquí i volen canviar-ho tot des d'aquí. Que vol dir des de baix.

I encara hi ha qui creu que David Fernàndez és el polític més estimat perquè no és un polític. El compromís ètic de limitació de sous i mandats de la CUP és sòlid fins el punt de fer-los renunciar, justament, al seu millor actiu electoral: David Fernàndez. Un zero en estratègia electoral, un deu en coherència política.

Però jo, modestament, crec que la valoració de David Fernàndez es deu, sobretot, a la radicalitat del seu compromís. Quin altre país europeu tindria el líder d'un partit assembleari, independentista, feminista, mediambientalista i anticapitalista com a model? I és que, a Catalunya, són temps de fer una passa endavant, d'arriscar, de jugar a l'atac, d'audàcia en els objectius... Vergonya, cavallers, vergonya.

Fins aviat!